Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Espermatocele
Patologia humana
L’ espermatocele constitueix un trastorn caracteritzat per la formació d’una dilatació en el cap de l’epidídim, que conté esperma No es coneix la causa de l’alteració, per bé que les investigacions efectuades assenyalen que probablement es tracta d’una anomalia en els túbuls que connecten el testicle amb el cap de l’epidídim En general, l’espermatocele és petita, i és més aviat estrany que faci més d’1 cm de diàmetre No sol causar molèsties, i només en alguns casos origina sensació de pes o un augment apreciable de l’escrot La diagnosi s’estableix amb la palpació de l’epidídim, i…
espermocultiu
Cultiu de l’esperma recollit asèpticament.
Generalment és emprat per a la diagnosi de la blennorràgia
gonorrea
Patologia humana
Vessament de líquid seminal, fora de l’ejaculació.
Abans hom creia que el vessament del mucus uretral era una pèrdua d’esperma, i per això el mot també és emprat encara, impròpiament, com a sinònim de blennorràgia
seda
Fil de seda d’una aranya
Anatomia animal
Aracnologia
Escleroproteïna líquida, que s’endureix en contacte amb l’aire, secretada per les glàndules sericígenes o abdominals de les fileres dels aràcnids (araneids, pseudoescorpins i àcars).
Amb la seda n’hi ha que construeixen teranyines i n’hi ha que confeccionen capolls per allotjar els ous, petites xarxes per a transportar l’esperma, etc, entapissen galeries, etc
azoospèrmia
Patologia humana
Absència d’espermatozoides madurs en l’esperma.
Pot ser excretora , si hi ha formació d’espermatozoides, però alguna lesió a les vies excretòries, o secretora , si manca l’espermatogènesi Produeix sempre l’esterilitat absoluta
àcid palmític
Química
El més abundant dels àcids carboxílics saturats presents en la constitució dels greixos vegetals i animals.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 63°C i bull a 352°C, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté per saponificació de l’esperma de balena i dels greixos naturals És emprat en la manufactura de sabons i en l’obtenció de palmitats metàllics
uretra
Situació de la uretra masculina humana
Anatomia animal
Conducte membranós per on l’orina acumulada a la bufeta és expel·lida per la contracció vesical; s’estén del coll de la bufeta a l’obertura del meat.
En l’home dóna pas també a l’esperma i és, doncs, alhora un canal ejaculador i rector de l’orina En la dona té uns 4 cm de longitud i és de trajecte recte, i en l’home fa uns 16 cm, presenta una doble curvatura i consta de les parts prostàtica en la qual s’obren els conductes ejaculadors i prostàtics, membranosa entre la pròstata i el cos cavernós i esponjosa situada en el solc inferior dels cossos cavernosos del penis