Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
Gemma Carnero Esquena
Natació
Entrenadora de natació i de salvament i socorrisme.
Formada al Club Natació Olot, s’inicià en la natació al final dels anys setanta Ja com a entrenadora, el 1997 impulsà la secció de salvament i socorrisme del CN Banyoles i formà part de la junta directiva Com a tècnica del Club Poliesportiu Santjoanenc entrenà, entre d’altres, Albert Gelis, nedador deficient visual que participà en diferents Jocs Paralímpics El 2002 assumí el càrrec de directora tècnica de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme Durant aquest període, i fins el 2008, participà en competicions com el Míting Internacional de Salvament, la Mirea Cup o la Copa Pirineus…
l’Esquena d’Ase
Serra
Serra dels municipis del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Tremp (Pallars Jussà).
L’animal a l’esquena
Vista del centre L’animal a l’esquena
L'animal a l’esquena
Dansa i ball
Centre de creació i investigació de dansa a Celrà (Gironès).
Fou fundat el 2001 en una masia de Celrà pels coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz, directors de la companyia de dansa Mal Pelo, a fi de crear una estructura per intercanviar experiències creatives entre artistes de dansa i altres arts, amb el cos com a eix central dels treballs L’objectiu principal és reflexionar sobre els vincles entre creadors, pensadors i públic a partir de la pràctica creativa compartida i l’intercanvi S’hi organitzen residències, tallers i seminaris Els creadors de contact improvisation Steve Paxton i Lisa Nelson, serviren a Muñoz i Ramis com a inspiradors del projecte
Castell d’Esquena Rosa (Albinyana)
Art romànic
Fortificació del terme d’Albinyana que també ha desaparegut i només ha deixat el record documental Esquena Rosa és esmentada per primera vegada el 1011, com un accident topogràfic que es trobava al llindar del terme del castell de Calders L’any 1046 es consigna com una quadra del terme, però el 1173 es parla del castell d’Esquena Rosa, si bé l’any 1186 consta únicament la quadra i el mas d’Esquena Rosa El topònim s’ha perdut i les temptatives que s’han fet per a localitzar-ne l’emplaçament no han assolit cap resultat
dors
Músculs de la regió dorsal; 1, múscul trapezi; 2, múscul deltoide; 3, múscul infraespinós; 4, múscul rodó; 5, múscul tríceps branquial; 6, múscul dorsal ample; 7, aponeurosi lumbo-dorsal; 8, múscul gluti mitjà; 9, múscul gluti major; 10, cresta ilíaca; 11, múscul oblic major de l’abdomen; 12, espina de l’omòplat; 13, múscul espleni; 14, múscul esternoclido-mastoïdal
© Fototeca.cat
Anatomia
Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves curvatures fisiològiques, la…
columna vertebral
Dibuix que mostra una columna vertebral vista frontalment i de pèrfil
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de vèrtebres varia d’una espècie…
Jordi Nobel
Natació
Nedador especialitzat en esquena.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya de 100 m esquena 1975 i de 200 m esquena 1972
Carles Batalla Castells
Natació
Nedador especialitzat en l’estil esquena.
Membre del Club Natació Terrassa, fou campió d’Espanya juvenil 1966 de 200 m esquena El 1967 es proclamà subcampió estatal absolut en la mateixa prova En l’àmbit internacional, guanyà la prova dels 100 m esquena a l’encontre Turquia-Espanya júnior d’Istanbul 1966 i la dels 200 m esquena al Torneig de les Sis Na-cions de Lisboa 1967 Rebé la medalla de bronze de Serveis Distingits de la federació espanyola
Carme Bernal Guiteras
Carme Bernal al Campionat de Catalunya (estiu del 1966)
© Arxiu C. Bernal
Natació
Nedadora, especialista d'esquena.
Membre del Club Natació Barcelona Fou tres vegades campiona absoluta de Catalunya de 100 m 1963-65 i sis vegades campiona absoluta d'Espanya en 100 m 1963 i 1965 i en relleus 4 x 100 estils 1963-65 Entre els anys 1963 i 1965, baté el rècord de Catalunya i Espanya en cinc ocasions en els 100 i 200 m esquena i 4 x 100 m estils en piscina curta, i en tres ocasions en piscina de 50 m en els 100 m esquena Un cop retirada continuà competint en categoria màster i esdevingué dirigent del CN Barcelona i de la federació catalana de natació, de la qual té la medalla al mèrit…