Resultats de la cerca
Es mostren 8172 resultats
Esquerra Catalana
Partit polític
Partit constituït a Barcelona al novembre de 1921 amb la voluntat de “treballar per tots els mitjans legals per a conseguir la més àmplia autonomia de Catalunya dins l’Estat espanyol”.
Dirigents Gumersind Bondia i Teijeiro, Eusebi Isern i Dalmau i Joan Santiñá Tingué una secció juvenil Jovent d’Esquerra Catalana Es dissolgué al desembre de 1923
Esquerra Nacional
Partit polític
Partit fundat a primers de 1977, que tenia per objectiu la independència dels Països Catalans i la construcció d’un estat socialista.
Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro
material esquerrà
Física
Material que presenta simultàniament valors negatius de la permitivitat i de la permeabilitat magnètiques.
Aquesta característica fa que, davant de certs estímuls, aquests materials tinguin un comportament invers al que seria normal en materials semblants però no esquerrans Aquest és el cas dels metamaterials
l’Esquerra
Veïnat
Veïnat del municipi d’Amposta (Montsià), situat a llevant de la ciutat d’Amposta, vora el canal de la dreta de l’Ebre.
Esquerra Comunista
Organització comunista afí a l’Oposició Comunista Internacional.
Al principi representà solament un canvi de nom de l' Oposició Comunista Espanyola , proposat per la delegació catalana en la seva tercera conferència març del 1932, però immediatament significà un canvi polític important, que provocà divergències internes i, sobretot, amb la direcció de l’Oposició Internacional i amb Trockij A la fi del 1932 el nou comitè central escollí Andreu Nin com a secretari general i, també, el comitè executiu, format per Nin, Josep Metge, Molins i Fàbrega, LFersen i EGoñi, que traslladà la seva residència a Barcelona L’organització s’orientà cap a la creació d’una…
Esquerra Catalana
Una de les denominacions aplicades al grup format entorn de Jaume Carner, Ildefons Sunyol, Lluís Domènech i Montaner, Joaquim Lluhí i Rissech, etc, escindit de la Lliga Regionalista arran de l’entrevista de Cambó amb Alfons XIII (abril del 1904).
El seu portaveu fou “El Poble Català” novembre del 1904 Posteriorment, amb membres de la Unió Catalanista i la Unió Republicana, hom creà el Centre Nacionalista Republicà desembre del 1906
Esquerra Federal
Partit polític
Nom adoptat al febrer de 1934 per un sector de l’Extrema Izquierda Federal.
Dirigents Enric Mir i Rosell president i Tirso Ortubia vicepresident Al desembre de 1934 es constituí en Partit Federal Ibèric
Renovadors d’Esquerra
Partit polític
Col·lectiu constituït el 1984, arran d’una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] que criticava el seu acostament a Convergència i Unió.
En les eleccions autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa per l’Esquerra Catalana, amb Nacionalistes d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional Desaparegué el 1985, en participar en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Jaume Nualart, Martí Vilalta i Jaume Auqué
Joaquim Cuadrada Esquerra
Joaquim Cuadrada Esquerra
Club Natació Barcelona
Natació
Nedador.
Fou membre del CN Barcelona i pioner de la natació a Catalunya Fou campió de Catalunya de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 2 000 m mar 1921 En l’àmbit estatal fou campió de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 1 500 m lliure 1911-14, 1916-21 El 1917 establí el rècord de l’hora a mar obert assolint els 3 100 m El 24 d’agost de 1919 fou sisè a la travessia del Sena, a París, d’11 700 m de recorregut A més, fou el primer nedador olímpic de l’Estat espanyol Disputà la prova dels 1 500 m lliure en els Jocs de París 1920
Nacionalistes d’Esquerra
Política
Moviment polític sorgit el desembre del 1979 amb el propòsit d’unir, davant les eleccions per al Parlament de Catalunya, l’esquerra independentista del Principat.
Sense aconseguir-ho del tot, aplegà un sector del Front Nacional de Catalunya , una part del PSAN, el Collectiu Comunista de Catalunya, independents i nuclis nacionalistes radicals, i obtingué 45 000 vots, però no assolí cap escó ni llavors ni a les eleccions generals del 1982 D’estructura assembleària, reivindicà el dret d’autodeterminació en un marc confederal, es definí com a socialista i nacional-popular i englobà agrupaments ecologistes, feministes, gais, de joves, etc En foren figures representatives Jordi Carbonell, Josep MEspinàs, Magda Oranich, Avellí Artís i Gener i Armand de Fluvià…