Al principi representà solament un canvi de nom de l'Oposició Comunista Espanyola, proposat per la delegació catalana en la seva tercera conferència (març del 1932), però immediatament significà un canvi polític important, que provocà divergències internes i, sobretot, amb la direcció de l’Oposició Internacional i amb Trockij. A la fi del 1932 el nou comitè central escollí Andreu Nin com a secretari general i, també, el comitè executiu, format per Nin, Josep Metge, Molins i Fàbrega, L.Fersen i E.Goñi, que traslladà la seva residència a Barcelona. L’organització s’orientà cap a la creació d’una fracció políticament independent del partit comunista, acusà la direcció internacional de doctrinarisme i es manifestà per la creació d’una Quarta Internacional i per la participació en les organitzacions de masses. No acceptà la consigna internacional d’ingressar en l’organització socialista, però foren partidaris de la tàctica de front únic i del reagrupament de forces, col·laboraren en l'Aliança Obrera i més tard es fusionaren amb el Bloc Obrer i Camperol i formaren el Partit Obrer d'Unificació Marxista (setembre del 1935). La seva organització fou petita, i la seva força sindical, inexistent. Disposà d’òrgans de premsa, com Comunismo i El Soviet.