Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Ernest Masson Anderson
Geologia
Geòleg escocès.
Proposà explicacions de la dinàmica de les falles, de les intrusions ígnies, de l’alineació dels esquists i del vulcanisme Donà una primera explicació sobre les línies de Becke important mètode de l’òptica mineral
Serranía de Ronda
Serra
Sistema muntanyós que constitueix l’extrem occidental de la serralada Penibètica.
Forma un conjunt d’orientació NE-SW de roques cristallines, gneis, esquists, perforat per una potent massa eruptiva és constituït per dos arcs parallels units al centre per la serra de Tolox Torrecilla, 1 919 m
roca Folletera
Espadat damunt l’esquerra de l’Ebre, al límit dels municipis de Benifallet i Tivenys (Baix Ebre).
Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme A causa de l’aspecte que li dóna la seva constitució d’esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins
cap de Norfeu
Cap de Norfeu, a Roses
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la península del cap de Creus, dins el terme de Roses.
Els esquists metamòrfics del Pirineu axial són recoberts per una banda N-S de calcàries neocretàcies, metamorfosades en marbres molt durs, que expliquen la ferma indentació del cap entre la cala Jóncols nord i la cala Montjoi sud
diferenciació metamòrfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de processos diferents mitjançant els quals, durant el metamorfisme, s’originen associacions minerals diferents a partir d’una roca mare inicialment uniforme.
En són productes típics les segregacions de biotita-hornblenda i d’epidot-labradorita incloses en les amfibolites, les capes complementàries d’hornblenda i de feldespats en les amfibolites, i els porfiroblasts de granat en els esquists de gra fi
grauvaca
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària de color grisós, caracteritzada per l’abundància de minerals inestables, i fragments de roques dins una matriu argilosa.
La grandària del gra pot arribar a 2 mm, conté clorita, minerals argilosos, feldespats, miques i quars També pot tenir fragments de gra fi roques magmàtiques i esquists El ciment és abundant 20% Estan ben estratificades i són típiques del Paleozoic
el Matagalls
Vista del Matagalls des de les Agudes
© Jaume Ferrández
Cim
Pic (1.697 m) del Montseny, al NW del massís, termenal dels municipis de Montseny (Vallès Oriental) i de Viladrau i el Brull (Osona).
Format inicialment per esquists del Silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal Cim del Matagalls © CIC - Moià
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
negre mineral
Química
Pigment negre obtingut per polvorització de llicorelles i esquists que contenen carbó.
Sovint el mineral es calcina, abans o després de la polvorització o mentre dura aquesta, per tal de completar la carbonització de la matèria orgànica
Vindhya
Serralada
Serralada de l’Índia central, que constitueix l’escarpament meridonal de l’altiplà de Mālvā Pathār i el límit tradicional del Dècan.
S'estén uns 1 086 km en direcció W-E, des de Gujarāt, i travessa Madhya Pradesh, fins a gairebé el Ganges, prop de Benarés És constituïda per gresos, esquists i calcàries precambrianes/> Les altituds oscillen entre 600 i 1 100 m És coberta de bosc