Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
pèl·let

Pèl·let hormonal destinat a ésser implantat sota la pell
Farmàcia
Petites esferes de sucre (grànuls) emprades en medicina homeopàtica.
Actualment també és usat aquest terme per a designar uns petits cilindres estèrils, d’uns 3 mm de diàmetre i uns 8 mm de llarg, formats per compressió i destinats a ésser implantats sota la pell per a l’administració retardada d’hormones
filicòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits caracteritzada pel gran desenvolupament de les fulles, en comparació amb el de la tija, i per la prefoliació circinada.
Els esporofilles poden ésser iguals que les fulles estèrils o diferents Els protallus, que corresponen als gametòfits, són petits i cordiformes i duen a la cara inferior els arquegonis i els anteridis Consta de les subclasses de les eusporangiades, de les leptosporangiades i de les primofilicines
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
superfemella
Biologia
Individu portador d’una anomalia en els cromosomes sexuals.
El seu nombre cromosòmic és de 47, és a dir, 44 autosomes més XXX Posseeixen caràcters femenins normals o encara més marcats que no pas les femelles normals En estudis fets en Drosophila melanogaster hom ha demostrat que les superfemelles no apareixen com a intersexuals, sinó com a supersexuals estèrils
calamitàcies
Paleobotànica
Família d’equisetals arborescents pròpies dels períodes Devonià, Carbonífer i Permià, que han deixat nombroses restes fòssils, components importants de molts dipòsits d’hulla.
Es caracteritzaven per les fulles, generalment lliures, i pels verticils d’esporangiòfors alternats amb verticils de fulles estèrils que portaven macrosporangis monospòrics a la part inferior de l’estròbil, i microsporangis polispòrics a la part superior El gènere més important és Calamites , del qual hom ha trobat notables fòssils a la conca carbonífera d’Ogassa Ripollès
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
col·liri
Farmàcia
Preparació farmacèutica (aquosa o oliosa) destinada a ésser aplicada a la conjuntiva ocular.
En general, aquestes preparacions són líquides, però també poden ésser sòlides o semisòlides pomades oftàlmiques, i molt delicades llur elaboració exigeix les mateixes precaucions que els injectables han d’ésser estèrils i exemptes de partícules sòlides A més, i per a evitar la coïssor, han d’ésser neutres i isotòniques amb les llàgrimes Quan es tracta de pomades, que contenen productes sòlids en suspensió, les partícules han de tenir una mida inferior als 25 μm
esporangi

Esporangi: A, de falzia, molt engrandit; B, fulla de falzia amb esporangis marginals
© fototeca.cat
Botànica
Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.
És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores
August Stramm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint ‘El teu somriure plora’, 1956 De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna 1914, musicada per PHindemith el 1922, Kräfte ‘Forces’, 1915, Die Unfruchtbaren ‘Els estèrils’, 1916, etc
Bartomeu Forteza i Pinya
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a “La Nostra Terra” Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França És autor del llibre de poemes Dansa de les hores , inscrit dins l’estètica de l’Escola Mallorquina, i d’un estudi sobre la poesia de Joan Alcover Publicà també Roses de França , 1953, traduccions de poetes francesos La resta de la seva obra no es publicà fins el 2009 en el volum Les veus estèrils Obra poètica completa poemes lírics, obra satírica i traduccions