Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Castell de Malacara (Estaràs)
Art romànic
La història d’aquest castell està íntimament lligada a la del terme veí de Ferran Formà part del comtat de Berga i els seus primers senyors coneguts són els Cervera, que tenien el lloc pels comtes de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095, Hug Dalmau de Cervera, juntament amb la seva muller i el seu fill, prestà jurament al comte de Cerdanya pel castell de Malacara i altres termes veïns El castell de Caramala és esmentat entre les possessions del comtat de Berga en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon I del 1094 Sembla que del castell sorgí una família de castlans cognomenada Malacara,…
Castell de Vergós Guerrejat (Estaràs)
Art romànic
El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’…
Castell d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre que constituïa l’element central d’aquest castell ECSA-J Bolòs El castell era situat al cim d’un turó acabat amb un planell, damunt de la petita vall del torrent de Malacara, afluent per la dreta del Sió Al vessant d’aquesta elevació hom edificà el poble La visibilitat de l’indret és bona hi ha una possible comunicació visual amb les fortificacions de Montfalcó, Mejanell, la Manresana i Santa Fe Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641193 Si seguim la carretera LV-1005, que va de Sant Ramon a Estaràs, passarem pel costat del poble d’Alta-riba JRG-DRR-JIR-JMT…
Santa Maria de Gàver (Estaràs)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des de la part de migdia ECSA-I Estany L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada al capdamunt del poble de Gàver, al costat de les ruïnes del castell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG664166 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Història El lloc de Gàver és documentat per primera vegada el 1015, any en què formava part de la marca extrema del comtat de Berga Tot i aquesta vinculació amb el comtat berguedà, la parròquia de Gàver va pertànyer des dels seus inicis fins al 1957 al bisbat de Vic,…
Sant Pere de Mejanell (Estaràs)
Art romànic
Situació Petita església que forma un bonic conjunt amb la torre del castell i el mas de Mejanell ECSA-J Bolòs L’església de Sant Pere de Mejanell és al costat de la torre del castell de Mejanell i del mas del mateix nom Mapa 34-14 361 Situació 31TCG648207 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia anterior XSB Església Es tracta d’un edifici datable al segle XII que és format per una sola nau, coberta amb volta de canó seguit i capçada a llevant per un absis de planta semicircular Aquest absis presenta volta de quart d’esfera i s’obre a la nau…
Sant Jaume de Ferran (Estaràs)
Art romànic
Gairebé no es tenen referències d’aquesta església Sols se sap que des del segle XIII la parròquia de Ferran compartia rector amb la de Malacara i que aquesta església acabà tenint una posició subordinada respecte a Ferran El castell de Ferran és conegut des del segle XI, moment en què formava part del comtat de Berga La parròquia, dins el bisbat d’Urgell, deu tenir el seu origen també al segle XI El temple actual, dins el poble, és una construcció rectangular orientada a llevant, amb la testera plana A la banda de ponent hi ha una portalada de grans dovelles, tapiada sembla que en una de les…
Santa Maria de Malacara (Estaràs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Malacara acompanyà, com a parròquia del bisbat d’Urgell, els primers repobladors del terme del castell de Malacara, ubicat, a la primera meitat del segle XI, en la marca berguedana del comtat de Cerdanya La proximitat amb Ferran, sota una mateixa identitat jurisdiccional, facilità la vinculació eclesiàstica, amb un mateix rector per ambdues esglésies Durant els segles baixmedievals, segons consta des del segle XIII, Malacara servà una consideració parroquial si bé afegida a Ferran, de tal manera que el rector ho era de Ferran i de Malacara Tot i que no es definia…
Sant Jordi d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia ECSA-E Pablo L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641194 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior XSB Història És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe L’any 1183…
Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat (Estaràs)
Art romànic
El primer esment de la parròquia de Vergós Guerrejat és de l’any 1235, en què consta que el rector de Clarà Solsonès era patró de l’església de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat i rebia el quart del delme de la parròquia, juntament amb el de Santa Fe i el del Sant Sepulcre L’any 1312 l’ardiaca de la Seu d’Urgell Galceran Sacosta, futur bisbe de Vic, va visitar la parròquia de Santa Maria Magdalena de Vergós Gareyat , dins el deganat de la vall de Lord També ho féu Guillem de Viver, canonge de Guissona, l’any 1315, en nom del mateix Galceran Sacosta La parròquia de Vergós, així mateix…
baronia de Rodonyà
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rodonyà (Alt Camp) i que comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.
Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà Passà per matrimoni 1723 als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials