Situació
Vestigis de la torre que constituïa l’element central d’aquest castell.
ECSA-J. Bolòs
El castell era situat al cim d’un turó acabat amb un planell, damunt de la petita vall del torrent de Malacara, afluent per la dreta del Sió. Al vessant d’aquesta elevació hom edificà el poble. La visibilitat de l’indret és bona: hi ha una possible comunicació visual amb les fortificacions de Montfalcó, Mejanell, la Manresana i Santa Fe.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG641193.
Si seguim la carretera LV-1005, que va de Sant Ramon a Estaràs, passarem pel costat del poble d’Alta-riba. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Història
El castell d’Alta-riba té, com tots els d’aquest sector, els seus orígens al segle XI. Formà part del comtat de Berga. Cap a la meitat de l’onzena centúria el comte de Barcelona Ramon Berenguer I feu una convinença amb Bonfill, potser senyor de Llobera, sobre Alta-riba. El comte cedí a Bonfill el castell d’Alta-riba, amb la torre i les cases de l’entorn. En el mateix moment o poc després Bonfill va prometre al comte Ramon Berenguer I i a Pere Mir i a Bernat Pere que donaria potestat del castell d’Alta-riba. El 1079 era senyor o castlà del lloc Ramon Miró, que el llegà a les seves filles. Del segle XII es coneixen altres senyors i feudataris. Bernat de Biosca, casat amb Dolça de Freixenet, n’era feudatari el 1112. Guillem Sarroca, emparentat amb els vescomtes de Cardona i amb els Llobera, n’era senyor el 1199.
Al segle XII també apareix la família dels Alta-riba, castlans del terme. El 1110 es documenta Arnau d’Alta-riba. El 1183 Berenguer d’Alta-riba, cavaller, deixà al seu fill Arnau el castell d’Alta-riba que tenia pels Pujalt, aleshores senyors del terme. Poc després consten com a senyors els Cervera. El 1208 Arnau d’Altariba, que tenia el castell per Guillem de Cervera, el llegà a la seva filla Berenguera, la qual el va vendre al monestir de Santes Creus el 1238.
El 1238 també passaren al monestir de Santes Creus els drets dels senyors superiors —els Cervera— a Alta-riba. La venda del castell d’Alta-riba a Santes Creus fou confirmada per Arnau de Cervera el 1251. Segons els fogatjaments del segle XIV, Santes Creus tenia a Alta-riba quatre focs. Aquest monestir fou senyor del lloc fins a l’abolició de les senyories al segle XIX. (ABR)
Castell
Planta i secció de la torre, on ressalta la petita estança quadrada que formava el pis inferior de la torre.
J. Bolòs
Aquesta fortificació era formada bàsicament per una torre de planta circular, amb un diàmetre exterior d’uns 5 m. Actualment es conserva només amb una alçada de 6 m, a la banda nord, alçada que correspon al nivell del pis principal. Com la major part d’aquestes torres, fou construïda directament sobre la roca.
L’interior de la part baixa de la torre tenia una planta quadrada. Els costats interns només tenien una longitud de 130 cm. Si bé en aquest espai inferior el gruix del mur depèn de la forma de la petita cambra quadrangular que incloïa, a partir del pis principal, l’espai intern era també circular i el gruix de la paret era de 140 cm. La cambra inferior era coberta per una volta que separava aquest espai del primer pis, on hi devia haver la porta. En aquesta falsa volta s’obria l’accés: una obertura rectangular, amb menys d’1 m d’amplada, construïda a base de fer sobresortir més les dues filades superiors de les parets laterals.
Els murs són edificats amb uns carreus treballats i units amb morter. Els carreus són força allargats i amb unes alçades irregulars. Si bé predominen les filades de 20 cm, n’hi ha, de tant en tant, d’altres que fan 40 cm d’alt. Hom veu alguns forats per a suportar la bastida que es degué utilitzar quan es va construir aquesta fortificació.
No solament hi ha tots els pisos superiors enderrocats, sinó també la part meridional del nivell inferior. En aquesta cara sud, al nivell del primer pis, com s’ha dit, cal pensar que hi havia la porta d’entrada.
Hom pot assenyalar una semblança entre aquesta torre i la torre del castell de Gàver, situada en aquest mateix municipi. En tots dos casos hi ha una cambra inferior, sense cap obertura lateral i amb una planta quadrada. Aquesta construcció segurament es remunta a la segona meitat del segle XI, quan la frontera s’establí a la vall del Sió.
Més endavant s’hi afegiren construccions, que segurament pertanyen a una casa de pagès moderna. Els edificis nous degueren restar integrats dins del mur perimetral del castell, del qual hi ha alguna resta a la banda oest. (JRG-DRR-JIR-JMT-JBM)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 88, pàg. 99, i doc. 89, pàgs. 99-100; Udina, 1947, doc. 27, pàgs. 32-33, doc. 261, pàg. 259, i doc. 263, pàgs. 260-262; Costa, 1959, vol. I, pàg. 65; Fort i Cogul, 1972, pàgs. 29, 227, 237-238 i 244; Serra i Vilaró, 1966, vol. I, pàg. 175; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 597-600; Turull, 1991, pàgs. 48-49.