Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu de l’Amèrica del Nord, una de les més importants dels iroquesos.
Els mohawk habitaven al segle XVII a la vall del Mohawk, i després s’estengueren fins al riu Sant Llorenç, pel N, i fins al Mississipí, per l’W Dividits en dues fratries la del clan de les tortugues i els llops i la del clan de l’os, eren uns 3000 individus quan foren sotmesos, al segle XVIII, pels anglesos Cap al 1930 en restaven uns 800
marcomà | marcomana
Història
Individu d’un poble germànic que habità els territoris situats entre els rius Elba i Oder.
Els marcomans combateren els exèrcits de Roma, i després de les victòries de Drus 9-8 aC emigraren a Bohèmia, on aconseguiren l’apogeu de llur poder i estengueren llur domini sobre molts pobles veïns Combatuts enèrgicament per Marc Aureli a les planures del Danubi, hagueren de signar la pau amb l’emperador Còmode A partir del s III decaigué la seva importància, i, més tard del s VI, es refugiaren a Baviera
Joseph Black
Química
Químic escocès.
Fou professor de química i medicina a les universitats d’Edimburg i de Glasgow En les seves investigacions identificà el diòxid de carboni com un gas distint de l’aire aire fix Aquest descobriment li permeté més endavant d’establir la diferència entre òxids i carbonats Els seus treballs s’estengueren a l’estudi dels bescanvis de calor que s’esdevenen en els canvis d’estat definí la calor de canvi d’estat i la calor específica
processó de l’Encontre
Nom donat, a diverses comarques catalanes, a la processó pròpia del matí del dia de Pasqua en la qual es trobaven dos seguicis, l’un acompanyant la imatge de Jesús, i l’altre la de la Mare de Déu.
L’encontre era en un lloc ampli, hom entonava himnes litúrgics i la Mare de Déu acostumava a fer unes salutacions molt cerimonioses per això era anomenada també a Mallorca processó de sa capadeta , entre mostres d’alegria coets, bandes de música Al Rosselló i al Vallespir rebia el nom de processó del Ressuscitat Sembla que sorgí a la fi del s XVI substituint les representacions medievals de Pasqua, malvistes pel sever esperit tridentí, i s’estengueren molt durant el Barroc
Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat
Escola fundada l’any 1991, dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació.
Situada provisionalment a Sant Just Desvern a l’espera que finalitzi la construcció del campus de Castelldefels, ha estat un centre pilot a l’Estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents El seu primer director, Xavier Bara, rebé, l’any 1996, la medalla Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a altres universitats d’arreu de l’estat
alabarda
alabarda suïssa (s XVI)
© Fototeca.cat
Història
Militar
Arma combinada de llança i de destral.
Pot presentar diverses formes la més antiga i més comuna, d’uns dos metres de llargària, té, sota la punta punxeguda o plana, una destral de tall convex, pla o còncau i, a l’altre costat, una punta o ganiveta punxeguda o corbada avall com un garfi també hi ha alabardes de doble destral D’origen oriental, passà als països germànics, que l’estengueren per Europa des del s XIV Actualment, només l’usen alguns cossos de guàrdies de gala, principalment els guàrdies suïssos del Vaticà
mètode de dinàmica molecular
Física
Mètode de simulació que consisteix en una solució numèrica de les equacions de moviment per un sistema de N partícules interactuants.
Els primers estudis per dinàmica molecular foren realitzats pels físics nord-americans BJ Alder i TE Wainwright el 1957 per a estudiar les propietats del fluid d’esferes rígides Posteriorment A Rahman, el 1964 i L Verlet el 1967 estengueren aquest estudi a sistemes amb potencials d’interacció continus La dinàmica molecular situa el sistema en estudi en l’espai fàsic de dimensió 6 N i estudiant l’evolució de la seva trajectòria en el temps, calcula les propietats del sistema tant en l’equilibri com en el no-equilibri, mitjançant mitjanes temporals
Guillem de Dijon
Música
Monjo i compositor d’origen italià, fou nomenat abat de Saint-Bénigne de Dijon l’any 990.
Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica
alçament de Mieres
Història
Revolta ocorreguda a Mieres (Garrotxa) pel setembre del 1484.
Es produí en intentar l’algutzir reial Gilabert Salvà, acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d’altres autoritats, d’executar els béns dels remences que es negaven a pagar censos i tasques a llurs senyors En arribar a la vall de Mieres foren escomesos i foragitats pels pagesos armats i dirigits per Pere Joan Sala El lloctinent de Catalunya, Enric d’Aragó i de Pimentel, hi acudí a restablir la pau, però tan bon punt hagué tornat a Barcelona, els remences s’insurgiren de nou i estengueren el conflicte, que esdevingué l’anomenada segona guerra dels Remences
marqueteria
Arts decoratives
Decoració plana en els mobles, que va des de l’embotit de marquets i del pinyolet de vori fins a les tires de cadeneta manufacturades en mosaic, com les que ornen la caixa del rei Jaume a la casa de la ciutat de València i el faristol del monestir de Pedralbes.
Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona