Resultats de la cerca

Fou el darrer representant de Roma en aquests territoris visigòtics El 531 fou destituït en un concili o assemblea celebrat a Girona, probablement després que Amalaric, que havia fugit de Narbona, hagués estat assassinat a Barcelona

Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria 1627-72 i del frontal de l’altar major de la seu de València 1684 Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim ~1637

El 1172 l’emperador Manuel Comnè el féu vassall seu, però a la mort d’aquell 1180 se n'alliberà i expandí les seves fronteres amb l’ajut de Venècia, d’Hongria i de l’emperador d’Occident ocupà el voivodat de Zéta i alliberà els serbis Desenvolupà el comerç amb Venècia a través de Ragusa El 1196 abdicà i es retirà al monestir de Studenica, i després al de Khilandaríou, al mont Athos, on prengué el nom de Simeó És considerat el fundador de Sèrbia i de la dinastia dels Nemànides

Jurista i polític d’ideologia liberal i constitucionalista, collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina  1812-13 Durant la reacció absolutista del 1824 fou detingut i empresonat al castell de Bellver Durant la reclusió compongué una primera versió del cant en vers La fuga de las musas Escriví poesies en llatí, castellà i català, inèdites

Té l’origen en la farmàcia familiar a Manresa de la qual Esteve es feu càrrec el 1929, on inicià la producció de medicaments Ha mantingut el caràcter familiar a la mort del fundador 1979, el succeí a la presidència Josep Esteve , el qual al seu torn cedí el càrrec al seu germà Joan Esteve l’any 2012 El nebot de Joan Esteve, Albert Esteve, el rellevà a la presidència l’any 2017 El 1936 l’empresa adoptà la fórmula legal de societat anònima El 1954 inicià l’activitat exportadora d’un antihemorràgic, i posteriorment desenvolupà…

Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella

Anteriorment a la publicació de la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de portar una vida grisa,…

Fou creat el 1989 sota l’impuls de Joan Esteve i Pastor, corredor durant la dècada de 1980, i vinculat al Club Ciclista Esteve Han format part d’aquest equip ciclistes com Marc Trayter, David Lozano, Janet Puiggròs i Ismael Ventura, guanyador de l’Iron Bike 2010

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics