Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX
termes romanes de Sant Boi

Termes romanes de Sant Boi
Termes romanes situades en una vil·la rural a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat).
Construïdes al final del segle II, hi han estat trobades totes les estances habituals en aquest tipus de construccions vestidor, frigidari, tepidari, caldari i una gran piscina natatio , a més de les infraestructures de l’hipocaust Estigueren en funcionament fins el segle V Redescobertes l’any 1953, la Diputació de Barcelona en facilità la restauració i la museïtzació
Pallars

Armes dels Pallars
Llinatge feudal català sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per Artau Roger de Pallars —fill dels comtes Hug I i Sibil·la I—, el fill i successor del qual, Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua (mort 1377/1420), senyor d’Arbeca, Castelldans, les Borges, la Llena i la meitat de Castellet, es casà el 1370 amb Elvira (o Elionor) de Mur i el 1374 vengué la baronia de Mataplana i la vall de Toses al baró Pere Galceran III de Pinós.
Per la seva filla Elvira de Pallars i de Mur la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars Altres línies, segurament illegítimes, estigueren establertes a Llimiana i a Tirvià i encara existien a mitjan segle XVI
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
cabilenc | cabilenca
Etnologia
Els cabilencs són agricultors i pastors sedentaris que habiten en pobles formats de cases apinyades d’un sol sostre, i resten dividits en clans rivals ṣoffs , evolució de primitives meitats matrilineals En èpoques passades estigueren associats en confederacions de tribus, el nom de les quals designà la regió Taqbailit Malgrat la forta influència àrab, els cabilencs de la Gran Cabília són actualment de llengua amaziga
Jaume Forcada i Nogués
Ecologia
Biòleg marí.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 Els seus primers estudis estigueren dedicats a l’avaluació de dofins i balenes a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-est i a la mar del Nord Fou investigador al Centre de Ciències de la Pesca del Estats Units, a La Jolla 1999-2001 Des del 2002, és biòleg de poblacions del British Antarctic Survey, on lidera l’equip de recerca en mamífers marins
Francesc Arumí Fargas
Tennis
Directiu de tennis.
Polític vigatà que cedí gratuïtament uns terrenys de la seva propietat al Club de Tennis Vic l’1 de febrer de 1948 Les noves pistes, inaugurades a l’abril del 1948, foren conegudes com a pistes de ca l’Arumí i estigueren en funcionament entre el 1948 i el 1960 Fou nomenat president honorari del Club de Tennis Vic que, des del 1960, celebra un campionat social de tennis amb el seu nom
les Salines de la Ràpita
Caseria
Caseria del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa
monestir del Mercadal
Abadia
Abadia cistercenca femenina situada al raval del Mercadal de Girona.
S'hi traslladaren el 1492 les monges del monestir de Cadins , a redós de l’església de Santa Susanna dita des d’aleshores de Santa Maria El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937 La comunitat hi subsistí fins el 1936 llevat del període 1808-14, i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt, on estigueren fins el 1980, quan es traslladaren al nucli de Sant Medir, dins el municipi de Sant Gregori
Castell de Penavera (Estopanyà)
Art romànic
Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià