Resultats de la cerca

Excavada des de les acaballes del segle XIX, hi han estat trobades àmfores de gran alçària, decorades amb un estil característic Els vasos més vells, amb decoració geomètrica, són del segle VIII aC durant aquest mateix segle fou introduïda la decoració figurada, primerament amb animals aïllats i, més tard, amb escenes complexes i figures humanes La tècnica pictòrica és elemental figures en negre o sèpia sobre el fons ocre clar del vas i una gran estilització geomètrica de la figura humana

Es formà a Belles Arts Exposà individualment a Barcelona des del 1944, Roma, Madrid i Santander, i collectivament a diversos països Fou soci fundador, a Barcelona, dels Salons d’Octubre 1948-55 i assidu dels de Maig Partint del figurativisme, tendí a una estilització estructurada i colorista els anys cinquanta Posteriorment —des de 1958-59— esdevingué seguidor ressagat de la segona onada abstracta, sovint influït pel Will Faber d’anys anteriors Obtingué diversos premis, com els de dibuix Miró 1964 i Ynglada 1974

Revitalitzà el vodevil L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral Le chapeau de paille d’Italie 1851 i Le voyage de monsieur Perrichon 1860 evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern

Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus  i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix

Des del 1908 residí a París el 1923 anà a viure als EUA A partir del 1912 es dedicà principalment a la recerca d’una estilització de tendència abstractiva, bàsicament naturalista, i des del 1920 s’interessà per unes construccions de ritmes geomètrics a base d’interseccions de moviments circulatoris per plans per tal d’evocar figures humanes tors femení més o menys imaginàries més tard 1922 retornà a un depurat classicisme És un dels representants de la investigació cubista en l’escultura

Residí des del 1910 a Sabadell, on inicià la seva formació, que prosseguí a Barcelona —Llotja 1925-28— i a París, amb Despiau 1930-31 Exposà, sol, a Barcelona el 1936 Feu monuments —Gimeno, Sardà i Salvany, Clavé—, mausoleus, relleus i imatges religioses a Sabadell, i també decoracions al fresc A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui collaborà en les seves últimes obres La seva obra, ben representada pel conjunt decoratiu de Sant Salvador, a Sabadell 1959, es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d’un cert popularisme temàtic El 1971…

S'establí a Londres, on esculpí divuit estàtues per a la British Medical Association 1907 que són l’inici del seu estil propi A París executà el monument tombal d’Oscar Wilde, al cementiri del Père Lachaise 1911, i rebé les influències de Rodin, Picasso i Brâncuşi i de les arts negres i polinèsies Novament a Londres, participà en el grup vorticista i, amb el seu realisme, renovà l’escultura acadèmica anglesa La seva obra, freda i grandiloqüent, alternà l’estilització amb la utilització de formes massisses fou també retratista Obres La Visitació 1926, Tate Gallery, Londres, La…

Debutà amb Wong gok ka moon ‘As Tears Go By’, 1988 i es convertí en un director de culte a Occident quan el nord-americà Quentin Tarantino comprà els drets per a distribuir Chong qing sen lin ‘Chunkgking Express’, 1994 Posseïdor d’una sensual posada en escena i caracteritzat per la seva gran estilització visual i la seva narrativa no convencional, ha dirigit també, entre d’altres, Dung che sai duk ‘Cendres del temps’, 1994, Duo luo tian shi ‘Àngels caiguts’, 1995, Cheun gwong tsa sit ‘Happy Together’, 1997, guanyadora del premi al millor director al Festival de Canes, Fa yeung…

Estudià a Madrid i participà en la ideologia de la Generació del 98 Exiliat el 1937, tornà el 1952 La seva obra, sota la influència d’IMestrović i ABourdelle, tendeix a la monumentalitat i l’estilització, i és treballada per talla directa Té obres religioses, com el Cristo de Otero Palència, monuments, com la Fuente de Concha Espina Santander i els de Tomás Morales, Ramón y Cajal i Pérez Galdós tots a Madrid i retrats, com el de Miguel de Unamuno 1930, Colegio Anaya, Salamanca La seva casa a Toledo és avui la Casa-Museo de Roca Tarpeya, on hi ha part molt important de la seva obra

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització