Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
William Joscelyn Arkell
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg anglès.
Estudià especialment l’estratigrafia del Juràssic, i en féu una detallada classificació dels ammonits Contribuí a l’establiment d’una nomenclatura estratigràfica pràctica El 1956 publicà Jurassic Geology of the World , obra de síntesi de tots els coneixements sobre l’estratigrafia del Juràssic
Alcide Dessalines d’Orbigny
Biologia
Naturalista francès.
Fou deixeble de Cuvier i adversari del lamarckisme Estudià la flora, la fauna i l’etnologia dels països sud-americans Voyage dans l’Amérique méridionale , 1834-47 i fou un dels creadors de la paleontologia estratigràfica, sobre la qual escriví un Cours élémentaire 1849
Malm
Geologia
Part superior del Juràssic, d’una edat compresa entre 163 i 144 milions d’anys, on predominen les calcàries de color clar, que de vegades arriben a ésser d’un gra molt fi (litogràfiques).
Sinònim de Juràssic superior i de Jura blanc, aquest nom, provinent d’unes pedreres angleses, fou utilitzat per Oppel per a designar, en la sèrie estratigràfica anglesa, el terç superior del Juràssic Se subdivideix de més antic a més modern en Oxfordià, Kimmeridgià i Portlandià
antiforme
Geologia
Dit del plec simple convex cap amunt.
En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs
sinforme
Geologia
Dit del plec còncau.
En un sinforme, els flancs convergeixen cap avall, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És, doncs, un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a sinclinals com a anticlinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de les dels flancs
Monastirià
Geologia
Divisió estratigràfica del Quaternari recent de la Mediterrània.
L’estratotip és a Monastir Tunísia
paleoicnologia
Paleontologia
Ciència que estudia les empremtes deixades pels organismes antics i conservades a les roques.
L’anàlisi de les empremtes antigues o paleoicnes representa una contribució important al coneixement dels antics organismes desproveïts d’esquelet Alhora, forneix informació sobre el comportament dels animals antics i llur contribució a la sedimentació, tant positiva com negativa o destructiva, de material i d’estructures sedimentàries En successions sense fòssils, els paleoicnes poden complir llur paper en l’anàlisi estratigràfica
clivatge
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de baix grau.
És un tipus de foliació que pot definir-se per aixafament dels grans que componen la roca, per reorientació de minerals d’hàbit planar, per recristallització, o per fenòmens de dissolució en plans determinats En una sèrie estratigràfica plegada, el clivatge sol disposar-se de forma parallela al pla axial dels plecs Una roca amb clivatge sol clivellar-se en plans parallels, com és el cas de les pissarres
William Smith
Geologia
Geòleg anglès.
Establí el criteri paleontològic per a la determinació de l’edat de les roques, fet pel qual és considerat el pare de la paleontologia estratigràfica Les seves primeres suposicions i observacions foren confirmades el 1793, arran de la construcció del canal de Somerset, del qual fou també enginyer És autor de Geological Map of England and Wales, With Part of Scotland 1815, Stratigraphical System of Organised Fossils 1817 i Geological Atlas of England and Wales 1819-22
sèrie
Geologia
Conjunt de terrenys sedimentaris dipositats al llarg d’un període geològic determinat.
Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida