Resultats de la cerca

Les cantigues profanes solen ser de temàtica amorosa o satírica i es componen d’estrofes i versos idèntics, o bé d’estrofes de dos versos amb tornada Les religioses són una continuació de les formes del rondeau , el virelai , la ballade o el zagal Florí especialment a la segona meitat del segle XIII Els seus principals cultivadors foren Martín Codax -en el vessant profà Cantigas d’amigo - i el rei Alfons X el Savi Cantigas de Santa Maria Les cantigues contingudes en aquest darrer recull s’allunyen del caràcter popular per la utilització d’una intervàllica més complexa, un contorn melòdic…

És format de les dues darreres estrofes la penúltima comença amb les paraules Tantum ergo de l’himne Pange lingua , compost per Tomàs d’Aquino

Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya , i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven el masculí i el femení

S'inicia amb un preludi instrumental i un interludi anomenat falsete que separa les diferents estrofes Les seguidilles més característiques són les originàries de la Manxa, de Múrcia, de Sevilla i de València

És autor de tres śataka formades per cent estrofes breus moralitzadores, Śringāra śataka ‘Centúria de l’amor’, Nīti śataka ‘Centúria de la prudència de la vida’ i Vairāgya śataka ‘Centúria de la renunciació’

Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes

Fou el primer poeta-músic de l’església grega que cultivà la forma musical anomenada cànon Hom li atribueix, sobretot, el Gran Cànon propi de la quaresma, de 250 estrofes És venerat com a sant Festa 4 de juliol

La forma de rondó més simple és ABABA A partir d’ella hom en desenvolupà variants més complicades, entre les quals cal esmentar el rondó-sonata, de set estrofes i molt emprada per Mozart i Beethoven, sovint com a moviment final de simfonies i sonates

D’obra molt reduïda, fou, però, un dels poetes més representatius del grup de la Jove Finlàndia De la seva obra poètica, impregnada d’un simbolisme subtil, destaquen Säkeitä I-II ‘Estrofes’, 1905-10 i Virratyven ‘Calma del corrent’, 1925 Féu traduccions notables d’Homer, Molière, Ibsen, Runeberg, Petöfi i Goethe

Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon