Resultats de la cerca

Pot ésser local, nacional o internacional La iniciativa fou deguda a Marie Marthe Emilie Tamisier 1844-1910, que promogué el primer pelegrinatge eucarístic a Avinyó 1874 El primer congrés eucarístic internacional se celebrà a Lilla 1881, i fins el 1938 hom en celebrà 34 El següent tingué lloc a Barcelona el 1952, i posteriorment n'hi ha hagut un cada quatre anys a altres ciutats del món El 1993 se celebrà a Sevilla, centrat en el tema de l’eucaristia i l’evangelització,on assistí Joan Pau II A l’octubre del 2004 se celebrà el 48è Congrés Eucarístic Internacional, intitulat L’…

El terme, que significa ‘circular’ i que apareix ja al s VII restà fixat en aquest sentit al s XVIII Hom sol conèixer i citar les encícliques indicant-ne les paraules inicials Rerum novarum , Mit brennender Sorge , Humani Generis , Pacem in terris , Ecclesiam suam , etc Sobre el problema de l’autoritat d’una encíclica, força debatut actualment, hom pot dir que l’adhesió demanada als catòlics afecta més llur obediència al servei pastoral del papa que no llur fe pròpiament dita Durant el pontificat de Joan Pau II, aquest escriví nombroses encícliques, entre les quals destaquen Veritatis…

Fruit de la pietat popular medieval i impulsada sobretot per santa Juliana de Lieja 1193-1255, la celebració fou establerta per Urbà IV el 1264 i universalitzada per Joan XXII el 1316 El 1989 deixà de ser festiu a l’estat espanyol Els himnes de l’ofici del dia, Lauda Sion i Pange Lingua , foren composts per sant Tomàs d’Aquino Durant molts segles i als més diversos països, la festa ha estat celebrada amb processons i altres manifestacions públiques religioses, fastuoses i dotades d’una participació popular molt considerable Als Països Catalans la festa arrelà tot seguit, a partir del 1316 A…

Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I…

En aquest sentit hom diu que l’eucaristia és el memorial de la mort i de la resurrecció de Crist

En la doctrina de l’Eucaristia sostingué que en la transsubstanciació no desapareixia la substància del pa i del vi

Des del 1972, juntament amb el lectorat, constitueix un ministeri litúrgic, no exclusiu dels clergues, que habilita per a ésser ministre extraordinari de l’eucaristia