Resultats de la cerca

Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme

Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori

Professor a Madrid i a Mèxic, on s’exilià el 1939, excellí en l’estudi de la història de les idees Bé que rebutjà d’ésser inclòs en l’existencialisme, en les seves anàlisis empra conceptes procedents d’aquest moviment, especialment de Heidegger, que traduí Escriví La filosofía de Maimónides 1940, Filosofía de la filosofía e historia de la filosofía 1947, Orígenes de la filosofía y de su historia 1960 i Filosofía contemporánea 1962

Conreà la novella neorealista O Caminho fica longe ‘El camí és lluny’, 1943 L’existencialisme francès marcà la seva obra posterior Mudança 1949, i els contes A face sangrenta 1953 El seu primer èxit fou Aparição 1959 Alegria breve 1965, Nítido nulo 1971, Signo sinal 1979 i Para sempre 1983 són una elaboració personal dels temes de la mort i la solitud Escriví assaigs notables Espaço do invisível I , 1965 i Invocação ao meu corpo , 1969 i un diari Conta-corrente, 1980-83

Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955

Professor a la Sorbona, féu de la filosofia un art com a actitud dialèctica i interrogativa, més que no pas una ciència, i estudià, reinterpretant-los, autors i corrents com ara Descartes 1920, Plató 1930, Hegel Le malheur de la conscience dans la philosophie de Hegel , 1930, Kierkegaard 1938, la filosofia francesa 1946, l’existencialisme 1947 i 1951, Heidegger 1955 i 1959, Husserl 1959 i Nietzsche 1960 Altres obres seves són Vers le concret 1932, Existence humaine et transcendence 1944, The Philosopher's Way 1948 i Traité de métaphysique 1952

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’,…

Jesuïta Fou promotor de la collecció de poesia “Les Hores Extres” És autor dels reculls poètics Les paraules no basten 1963 i Comptar les bigues 1968, de les novelles Pàtria ignorada 1968 i Rescat d’ambaixadors 1970 —influïdes per l’existencialisme i la moderna novella catòlica—, de les narracions De Gaulle se’n va 1968, i, entre els estudis religiosos, L’Estat i les Esglésies per separat 1971, Vidal i Barraquer Síntesi biogràfica 1977, etc El 1980 fou publicat, pòstumament, el recull de la seva poesia completa Inaudits testimonis

Doctor en filologia catalana i llicenciat en filologia hispànica En el treball de recerca, ha investigat el paisatgisme mallorquí a través de l’anàlisi comparada de poemes sobre Sóller 1988 i sobre la recepció de l’existencialisme als Països Catalans tesi doctoral, 1992 Ha publicat també diversos estudis de literatura moderna i contemporània sobre, entre d’altres,N Oller, À Guimerà, M Costa i Llobera, V Almirall, MÀ Riera, J Ramis, A de Bofarull, J Fontanella G Roca i Seguí, G Roca i Reus, P Mata,JM Bartrina i A Puigblanch

Fundador de l’Editorial Galaxia, collaborà en publicacions com  El Progreso , La Noche , Grial i  Galicia Emigrante Bon coneixedor de l’existencialisme alemany, traduí al gallec obres de Heidegger Da esencia da verdade , 1956 La seva obra O segredo do humor 1963 és considerada una aportació fonamental a l’estudi d’aquest tema des del punt de vista existencialista Immers en una depressió, desaparegué de casa seva el 25 de març de 1986, i el seu cos fou trobat al riu Miño el 15 d’abril L’any 2009 es publicà Ensaios a proba do tempo , un recull de deu assaigs seus