Resultats de la cerca

Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar

Tot i que la interfase sèrie faria pensar en una velocitat de transmissió inferior que en el cas d’interfase parallela, en eliminar-se els problemes de retards entre les diferents línies d’un bus fa que s’arribi a velocitats superiors que en el bus parallel, a igualtat de cost de fabricació Des de la seva aparició, els discs SATA han anat substituint els discs P-ATA

La seva velocitat de detonació fa que una massilla de ciclonita disposada al voltant d’una biga o d’un raïl els talli com ho faria un bufador una càrrega igual de TNT només aconseguiria de doblegar-los No fou emprada fins a la Segona Guerra Mundial En estat pur és excessivament sensible al xoc, per la qual cosa hom la insensibilitza mesclant-la amb cera i oli fins a aconseguir la consistència plàstica desitjada

Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta

Arran de l'actitud del príncep Joan Adam II envers el referèndum del final de setembre del 2011, convocat per relaxar la prohibició de l'avortament, quan va anunciar que faria servir el seu poder de veto per a impedir qualsevol canvi en la legislació vigent, un grup de ciutadans va iniciar una campanya per un nou referèndum que limités els poders polítics singulars que conserva la monarquia del país La iniciativa votada l'1 de juliol, que només pretenia eliminar el veto reial sobre els resultats de referèndums nacionals, mantenint el veto que disposa sobre les decisions parlamentàries, va ser…

El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les controvèrsies de…

La primitiva duana de Barcelona era a la llotja esdevinguda insuficient, a mitjan s XV fou constituïda l'Hala dels Draps, a tocar del magatzem del blat dit els Pallols d’Avall , amb el qual arribà a formar un sol edifici, ampliat al s XVI amb el Pastrim i la Sala d’Armes Convertida aquesta Duana Vella en palau dels Lloctinents el 1688, la duana de Barcelona passà a diversos indrets de la Ribera, fins a la construcció, el 1792, de la Duana Nova Seu del govern civil el 1902, els serveis duaners administratius foren traslladats a un nou edifici, a la porta de la Pau, obra d’Enric Sagnier i de…

Fou suprimit el 1870

Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del s XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del s XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias Pais,…

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona aquesta domus ,…