Resultats de la cerca

En medicina és emprat el monohidrat que es presenta en forma de cristalls de color groc que es descomponen a 185-204°C Actua com a antimetabòlit, en combinar-se amb l’enzim tetrahidrofòlic-reductasa Inhibeix la síntesi de les bases púriques i pirimidíniques, indispensables per a la formació d’ADN i d’ARN Hom l’empra com a antineoplàstic

És un oli amb olor d’amina, el seu clorhidrat és un sòlid molt soluble en aigua que es fon a 195°C És una de les fenotiazines més utilitzades, hom l’empra com a tranquillitzant en estats psicòtics i especialment en la deshabituació a l’alcohol, com a antiemètic

El fàrmac més emprat és la cetamina, que produeix un estat de catalèpsia, lleugera sedació i adequada analgèsia, l’efecte indesitjable més característic del qual és la presentació d’allucinacions

Anàleg sintètic de la hipoxantina, aquest fàrmac actua com a inhibidor competitiu de l’enzim xantinaoxidasa, impedint la transformació de l’hipoxantina en xantina i la d’aquest compost en àcid úric

És un alcaloide que es fa servir com a fàrmac contra la malària produïda per Plasmodium falciparum També s’utilitza en el tractament de l’artritis, l’arterioesclerosi, la miotonia i la tromboflebitis

Són intervencions l’administració d’un determinat fàrmac o tractament, l’aplicació d’un programa d’educació sanitària o d’una tècnica diagnòstica o terapèutica concreta, la prescripció d’una dieta o d’un estil de vida determinats, etc

En recerca clínica els estudis pont se solen fer entre els estudis de fase I i els de fase II, amb l’objectiu d’extrapolar a pacients dades de voluntaris sans per exemple, la dosi màxima tolerada d’un fàrmac

Impedeix la síntesi de la paret cellular bacteriana, inhibint l’enzim D-alanina-racemasa i impedint que la D-alanina s’incorpori al mucopèptid que forma la paret cellular És utilitzada com a fàrmac en el tractament de la tuberculosi

Poden ser objecte d’estudi clínic un fàrmac, un tractament, una tècnica diagnòstica, una tècnica terapèutica, etc De vegades, impròpiament, també s’utilitza la forma assaig clínic per a designar l’estudi clínic, i les diferiències conceptuals entre ambdós conceptes és variable segons els especialistes, els països i les legislacions

Entre els agents que hom utilitza per a inhibir la funció tiroidal figuren el iode, administrat a dosis altes, i el liti, però l’ús d’aquests productes té una eficàcia limitada Actualment hom fa servir fàrmacs antitiroidals de síntesi, que corresponen al grup de les tiocarbamides, derivats de la tiourea i de l’imidazole, capaços d’inhibir algun dels diversos passos de l’elaboració de l’hormona tiroidal