Resultats de la cerca

Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc

Revalorà la literatura popular —contes de fades, cançons, etc— i, en collaboració amb Achim von Arnim, en féu una recopilació poètica Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 És autor de contes, Geschichte vom braven Kasperl und dem schönen Annerl Història del valent Kasperl i de la bonica Annerl’, 1817, i del conjunt de proses líriques Romanzen vom Rosenkranz ‘Romanços del rosari’, 1810, etc

Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Mont-roig del Camp 1995 per El tren de les 703 , i els Frederica Montseny 1996 i 1997 per, respectivament, Concert per a Rudolf Raiden i El blues de la presonera Ha publicat les novelles Fonoll de mar 1998, Misteri en el Croscat 1999, infantil, Fades de foc 1999, Déus i captaires 2001 i La torre de les hores 2001

La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes

Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país

La seva poesia parteix de l’èxtasi maragallià i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista Publicà Poesies 1900, Joventut 1900, Pirinenques 1910, la seva obra més característica, Ofrena 1912, Branca florida 1923, Camí de la font 1930, La rosa dels cinc sentits 1937 i Amor i tardanies El 1909 fou proclamat mestre en gai saber La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l’editorial Estel

Professor de solfeig a l’Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1912, dirigí l’Orfeó Gracienc 1903-39 Compongué música per al teatre líric La baldufa d’or , rondalla d’Ignasi Iglésias, i Els tres amors del marxant , llibret d’Ambròs Carrion, obres corals Voltant la senyera , himne de l’Orfeó Gracienc, Les ginesteres , Nocturn ,etc, música per a cor i cobla Ascensió , La blavor del mar , harmonitzacions de cançons populars i un bon nombre de sardanes Rosada , Dansa de fades, La captiva , Divagant , Una fontana , Festa de garbers , Jovenesa

És situat a la dreta del torrent d’Urmella , afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix als vessants meridional i occidental de la tuca d’Urmella 2 535 m alt, contrafort meridional del pic Gallinero, que s’uneix al seu collector prop de Castilló de Sos De la seva parròquia Sant Just, que era de la jurisdicció de l’abat de Sant Victorià, depenien els llogarets de Renanué i de Rins Formà un municipi del qual depenia la quadra de les Fades, agregat al segle XIX al d’Arassant En aquest indret hi havia hagut l’antic monestir d'Orema

La jove muller de Barbablava, tot desobeint-lo, descobreix els cadàvers de les sis dones que havia tingut el seu marit aquest vol matar-la, però arriben els germans de la noia i la salven Figura en les traduccions catalanes dels contes de Perrault d’Oriol Martí i Lluís Via, 1907, i de Ramon Miquel i Planas, 1909 i en el Llibre de Fades, d’Arthur Rackham, traduït per Marià Manent 1934 Aquest tema ha inspirat una opereta de Jacques Offenbach — Barbe-bleue 1866— una òpera de Paul Dukas — Ariane et Barbe-bleue 1907— i una òpera de Béla Bartók — El castell de Barbablava 1911—

Shakespeare el feu sortir en el Somni d’una nit d’estiu , i ChM Wieland el feu protagonista d’un poema homònim i en descriví les aventures heroiques per aconseguir l’amor de Titània De l’obra de Wieland, JR Planché extragué el llibret per a l’òpera Oberon , de CM von Weber, estrenada el 1826