Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià harmonia amb Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb Eusebi Daniel. A partir del 1912 exercí de professor de solfeig a la mateixa escola i fou mestre de capella de la parròquia de Sant Felip Neri de Gràcia. El 1904 participà en la fundació i en fou el primer director de l'Orfeó Gracienc. Durant la Guerra Civil i els primers anys de la dictadura l'Orfeó Gracienc hagué d'interrompre les seves activitats, però Balcells es mantingué com a director fins al 1945, quan, per problemes de salut, cedí el càrrec al director Antoni Pérez i Simó.
Compongué nombroses peces corals i cançons amb acompanyament orquestral, de piano o per cor a capella, per a diversos gèneres. Per al teatre líric composà La baldufa d’or, rondalla d’Ignasi Iglésias, i Els tres amors del marxant, llibret d’Ambròs Carrió; obres corals com Voltant la senyera (himne de l’Orfeó Gracienc), Les ginesteres, Nocturn, Cant de Joventut i La nostra bandera, entre d'altres; música per a cor i cobla (Ascensió, La blavor del mar) i harmonitzacions de cançons populars. També cal destacar una quarantena de sardanes, entre les quals Rosada, Dansa de fades, La captiva, Divagant, Una fontana, Festa de garbers i Jovenesa.
Bibliografia
- Balcells i Garcia, Joan: L’Orfeó Gracienc i la dictadura, Orfeó Gracienc?, Barcelona 1931
- Balcells i Garcia, Joan; Torres i Felip, Roser: L’Orfeó Gracienc i el seu entorn ciutadà: memòries del mestre Joan Balcells, Orfeó Gracienc, Barcelona 1984