Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
escarlet blanc
Escarlet blanc
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret de 4 a 10 cm d’amplada, al principi convex i després estès, blanc però sovint engroguit al centre, de superfície llisa i seca, amb làmines blanques, decurrents i espaiades.
La carn és espessa i molt dura Fa olor de fruita Apareix principalment a les rouredes i fagedes
montà | montana
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació comprès entre l’estatge basal i l’estatge subalpí.
Correspon, en general, a la muntanya mitjana Sovint és dominat per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig
bosc alt
Silvicultura
Geobotànica
Bosc tractat de manera que els arbres procedeixen en general de llavor, talment que cadascun sol presentar un tronc únic, que en estat normal sol tenir un diàmetre superior a 20 cm.
Són d’aquest tipus les pinedes i les avetoses, així com alguns boscs de planifolis fagedes, roures, etc És sobretot bosc de fusta
muntanyes de Făgăraṣ
Serralada
Serralada dels Carpats Meridionals o Alps de Transsilvània que s’estén d’oest a est, des del riu Olt fins a gairebé la unió dels Carpats Meridionals i els Carpats Orientals.
És constituïda per materials cristallins granit i gneis, modelats per l’erosió glacial El clima és de muntanya, amb moltes precipitacions Hi abunden els boscs de coníferes i les fagedes
parc natural dels Ports
Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus