Resultats de la cerca
Es mostren 611 resultats
Cercle Manuel de Falla
El Cercle Manuel de Falla l’any 1949: d’esquerra a dreta, Albert Blancafort, J.E.Cirlot, Àngel Cerdà, Joan Comellas i Manuel Valls
© Fototeca.cat
Música
Grup de compositors format a Barcelona l’any 1946 gràcies a l’ajut de l’Institut Francès d’aquesta ciutat.
Els membres del cercle eren adscrits a diferents estètiques Una de les finalitats era de combatre l’aïllament posterior a la guerra civil de 1936-39 i de posar-se en contacte amb la música europea d’entreguerres, cosa que aconseguiren només en part El cercle, integrat per Joan Comellas, Albert Blancafort, Manuel Valls, Josep Casanovas, Josep Cercós, Àngel Cerdà, Josep MMestres i Quadreny, JECirlot i Jordi Giró, deixà d’actuar cap a la meitat de la dècada dels cinquanta
Cercle Manuel de Falla
Música
Grup de compositors format el 1947 a recer de l’Institut Francès de Barcelona.
El director d’aquest Institut, Pierre Defontaines, havia ideat la creació de diversos cercles dedicats a diferents àmbits per a donar acollida als joves artistes El Cercle Manuel de Falla era destinat als músics i en foren membres fixos Joan Comellas, Manuel Valls, Àngel Cerdà, Josep Cercós, Josep Casanovas, Josep M Mestres Quadreny, els pianistes Jordi Giró i Antonio Ruiz-Pipó i la mezzosoprano Anna Ricci Temporalment hi havien participat Albert Blancafort, Emília Fadini, JE Cirlot i Jaume Padrós No era un grup homogeni, en el sentit de representar una tendència estètica, sinó…
Manuel de Falla compon El amor Brujo
Manuel de Falla compon El amor Brujo
L’Audiència falla contra la reivindicació dels ciutadans honrats de Barcelona del dret exclusiu d’inscriure membres a la matrícula dels ciutadans de Barcelona
L’Audiència falla contra la reivindicació dels ciutadans honrats de Barcelona del dret exclusiu d’inscriure membres a la matrícula dels ciutadans de Barcelona Això permetrà al monarca continuar amb el nomenament massiu de ciutadans
Falles de València
![](/sites/default/files/media/FOTO/Falla_02_03.jpg)
Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
rampa
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta talla obliquament els plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Les rampes poden fer referència tant al bloc superior com al bloc inferior de la superfície de falla
lístric | lístrica
Geologia
Tipus de falla normal on el pendent del pla de falla decreix fins a fer-se horitzontal.
Tectònica activa i paleosismologia
Falles i terratrèmols Relacions empíriques entre la magnitud dels terratrèmols i l’àrea de ruptura a dalt i la longitud de la ruptura en superfície a baix La línia de regressió ha estat calculada a partir de les observacions en falles normals, inverses i de direcció Les línies discontínues delimiten l’interval de confiança del 95% Wells i Coppersmith, 1994 Els terratrèmols constitueixen la manifestació més evident de l’activitat tectònica d’una regió Són el resultat de l’alliberament de l’energia elàstica, en forma d’ones, acumulada al voltant d’una falla com a conseqüència de l’estat de…
Ribes Blaves
Disseminat
Disseminat del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
El nom prové dels afloraments geològics consistents en grans roques de tonalitats blavoses originats fa uns 30 milions d’anys en el moviment tectònic generador de la falla que posa en contacte els materials paleozoics i els cenozoics i separa la Serralada Prelitoral Catalana de la fossa tectònica del Vallès-Penedès L’aflorament és format per farina de falla de tonalitats blavoses originada per la deformació i trituració de la pissarra, que l’erosió eòlica i fluvial converteix en xaragalls Unes formacions similars pertanyents a la mateixa falla són les…