Resultats de la cerca

S’inicià molt jove en el periodisme, on cal remarcar algunes collaboracions als diaris Pla de Bages i El Día i al setmanari Política de Manresa més tard fou director d’ El Pla de Bages i de Política Fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa i del Centre Republicà Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Manresa i del Parlament de Catalunya per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 a Tarragona Exercí el càrrec de secretari i director general de la Conselleria d’Agricultura 1931-33 Tingué d’altres càrrecs com secretari de Boscos, Caça i Pesca Fluvial…

Estudià a la Universitat de Barcelona de la qual el 1945 fou nomenat professor Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1961 i publicà nombrosos articles, memòries i cursos sobre equacions diferencials i distribucions

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…

Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo

Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española  i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…

En les eleccions municipals, victòria socialista del PSC-PSOE a Barcelona i a Girona, on Joaquim Nadal i Farreras és reelegit com a alcalde El PSOE obté també a Palma de Mallorca la majoria absoluta al consistori

Donà suport a La Crida Confluí en l’Associació Narcís Roca i Farreras, fundada el 1988 pel mateix Cucurull que la presidí fins a la seva mort i dedicada a impulsar el pensament polític i social al servei de la independència

El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras  i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin,…

L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica