Resultats de la cerca

Com a conseqüència, el ritme cardíac sol resultar alterat i es produeixen arrítmies diverses Les causes principals són insuficiència coronària, toxines d’origen infecciós, productes tòxics i trastorns endocrins i nutricis La seva diagnosi correcta és realitzada mitjançant l’electrocardiograma Els blocatges cardíacs més importants són el blocatge sinusal, en què l’impuls resta blocat en el nòdul sinusal, i pot ésser total o parcial el blocatge auriculoventricular, en què l’impuls provinent de l’aurícula es bloca en el nòdul auriculoventricular s’anomena incomplet de primer grau quan la…

És constituït per un fascicle fibrós d’hifes, i constitueix un element de fixació al substrat

Només n'aparegué un fascicle el 1936 Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília

Gustave Flaubert comença a publicar Madame Bovary a "La Revue de Paris" El darrer fascicle es publica el 15 de desembre del 1856 En format llibre veurà la llum el 1857

És conseqüència del particular capteniment de les fibres constitutives dels nòduls sinoauricular o de Keith i Flack i auriculoventricular o d’Aschoff i Tawara, del fascicle de His i de les fibres de Purkinje

Introduí l’ús del microtom 1865 Treballà principalment en l’embriologia i la histologia del sistema nerviós i fou un dels primers partidaris de la teoria neuronal El seu fill Wilhelm His Basilea 1863 — Riehen, Basilea 1934 descobrí i descriví el fascicle de His

Fou professor de patologia i terapèutica a la Universitat de Heidelberg Investigà sobre electroteràpia i descobrí diverses malalties, com la distròfia muscular progressiva que afecta els músculs pelvianofemorals malaltia d’Erb i la paràlisi produïda per alteracions del fascicle piramidal de la medulla paràlisi d’Erb

Fou superintendent de les antiguitats d’Òstia 1938-54 i catedràtic d’arqueologia a la Universitat de Roma des del 1964 De les seves publicacions destaquen el fascicle XVI del Corpus Vasorum Antiquorum dedicat a Itàlia 1940, els sis volums de Scavi di Ostia 1953-69 i L’Età Classica 1965 Dirigí l' Enciclopedia dell’Arte Antico 1958-66

La seva poesia és de caràcter popularitzant, però amb alguns referents de ressò simbolista Publicà els volums poètics Vallgorguina Primera ofrena 1947, Mòduls Ritme de llar 1948, Petita dansa d’imatges 1963 i Suma d’aurores 1966 El 1959, arran d’una conferència que més tard feu pública en forma de fascicle, contribuí a difondre la figura de Joan Salvat-Papasseit