Resultats de la cerca
Es mostren 2862 resultats
exèquies
Cerimònies funerals fetes a un difunt.
espentolat | espentolada
Amb les robes fetes a péntols.
mercat
Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
cirurgia
Història
Part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjà d’operacions fetes amb la mà o amb instruments.
La cirurgia, que comprèn l’estudi de les bases tècniques quirúrgiques i llur pràctica, és tan antiga com la humanitat en cranis neolítics s'han trobat senyals de trepanacions cranials, probablement fetes per a fer fora els mals esperits reclosos Els egipcis ja practicaven la circumcisió, i en papirs dels segles XVI i XV aC ja hi ha descrits temes i casos quirúrgics El codi d’Hammurabi regulà els honoraris dels cirurgians sumeris Els cirurgians hindús primitius practicaven la rinoplàstia, l’extracció de càlculs vesicals i les laparotomies Hipòcrates tractà també els temes quirúrgics, i la…
jornada
Accions notables, especialment militars, fetes en un dia determinat.
associació a compres i millores
Dret català
Societat de tipus familiar formada per ambdós cònjuges solament o per aquests i llurs ascendents, que dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns —les compres i millores fetes mentre duri l’associació—, que es liquiden generalment en dissoldre’s l’associació per mort d’un dels dos cònjuges, fora que hagi estat pactat que l’associació continuaria entre els supervivents i els hereus del cònjuge premort.
Aquest règim de comunitat limitada de béns sembla que era practicat des del s XIII, al Camp de Tarragona i a algunes comarques veïnes El dret civil de Catalunya estableix que solament existeix si és pactat en capítols matrimonials, que pot ésser constituït associant un cònjuge el seu consort en les compres i millores que siguin fetes durant el matrimoni, associant-se ambdós còjuges amb caràcter recíproc o associant els cònjuges llurs ascendents, i que, en cas de no pactar-se el contrari, l’administració de l’associació correspondrà a l’associat indicat en els capítols, i, en…