Resultats de la cerca
Es mostren 382 resultats
Miquel Llabrés
Pintura
Pintor.
Paisatgista Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures Estilísticament és de tendència abstractitzant, dins una nova figuració de formes cubistes La gamma de color és austera hi predominen els negres, els sienes i els blancs A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA
Vicent Moreno i Mira
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de València i en belles arts a l’UPV 1999 Exposa regularment des del 1974 La seva obra recrea amb detallisme paisatges rurals i arquitectures populars d’arreu del País Valencià, i posteriorment evoluciona cap a la insinuació formal i cromàtica, sense abandonar la figuració
Jaume Juan i Rosselló
Pintura
Pintor.
Autodidacte, el 1936 es revelà a Barcelona dins la figuració classicitzant i arquetípica del Noucentisme A la postguerra practicà un delicat idealisme amb les seves exquisides figures femenines del món burgès, menestral i camperol, paralleles a la literatura de l’Escola Mallorquina Participà en el Grup dels Set 1948 Exposà a Barcelona i a Palma
Pietro Consagra
Escultura
Escultor italià.
A Roma creà el grup Forma 1947 La seva obra revela les influències avantguardistes del cubisme i del futurisme i una tendència a la no-figuració, tot mantenint el contacte amb la realitat circumdant per tal d’expressar plàsticament, amb materials com la fusta, el ferro i el bronze, la problemàtica humana Escriví assaigs sobre plàstica escultòrica
Miguel Condé
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador d’origen mexicà.
Es formà a Nova York i féu estades a França París i Niça El 1969 s’establí a Sitges La seva obra s’inscriu dins la ‘nova figuració’, i consisteix en creacions d’execució minuciosa en les quals recrea un món d’imatges oníriques d’inspiració allegòrica També és molt important la seva producció d’obra gràfica
Elena Paredes
Pintura
Pintora d’origen argentí.
Formada a l’escola de Llotja de Barcelona, on concorregué a diversos Salons de Maig Guanyà el premi de dibuix Joan Miró del 1965 Tingué estudi a Cadaqués Alt Empordà i exposà sovint a Barcelona, Madrid, València, Elx, etc El seu art s’inclou en una nova figuració expressionista, en la qual sovint són representats allegòricament sentiments d’angoixa i opressió
orfisme
Art
Mot inventat pel poeta G. Apollinaire durant una conferència que pronuncià a Berlín l’any 1912 en ocasió de l’exposició que feu R. Delaunay a la galeria Der Sturm.
Apollinaire volgué expressar amb aquest mot tot allò que li suggeria el quadre Fenêtres , de Delaunay, és a dir, la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors en contrast amb el constructivisme cubista Per extensió, el mot fou aplicat també a les obres de F Kupka, F Picabia, F Léger i M Duchamp que condueixen vers l’art abstracte
Jean Piaubert
Pintura
Pintor francès.
De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965
Germaine Richier
Escultura
Escultora francesa.
A París fou alumna de Bourdelle A partir del 1944, començà la creació d’una escultura de tema animalístic insectes, granotes, etc creant figures allegòriques com més va més expressionistes, mig animals i mig éssers humans, allargassades, en posicions violentes i plenes d’estigmes de formes grotesques i amb perforacions que transformen la figuració vers una abstracció Obres La borrasca 1948 El Crist , de l’església d’Assy 1950 L’Ogre 1951 El ratpenat 1952
Fernand Léger
Pintura
Pintor francès.
Amic de PPicasso i GBraque, participà en les manifestacions cubistes 1911 Resolgué, mitjançant formes geomètriques i colors al començament freds i posteriorment càlids, la figuració de personatges i elements mecànics, i en resultà una obra d’aspecte estàtic i de gran valor decoratiu Contrasts de formes Musée Nationale d’Art Moderne, París Té un museu monogràfic a Le Biot, Savoia També s’interessà pel cinema Le Ballet mécanique, 1924, la ceràmica i el gravat