Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
nivell mental
Psicologia
Grau de capacitat i funcionament intel·lectual que mostra el desenvolupament quantitatiu i qualitatiu de la intel·ligència.
Un nivell mental normal i equilibrat és aquell que comporta una evolució parallela entre el creixement fisiològic i les aptituds intellectuals El nivell mental depèn, alhora, de factors constitucionals, socioeconòmics i culturals
sèrum
Nom genèric de determinades solucions d’electròlits emprades en terapèutica per a restablir l’equilibri hidroelectrolític.
Reben diferents noms segons la composició dels elements sòlids de la solució així, hi ha sèrum glucosat el que conté glucosa a diferents concentracions 5%, 10%, 20%, glucosalí quan conté glucosa i sals, glucopotàssic, fisiològic solució salina normal, etc
ferritina
Bioquímica
Ferroproteïna que se sintetitza a les cèl·lules epitelials de la mucosa gastrointestinal, on regula l’absorció de ferro de la dieta.
Constitueix el principal emmagatzemador fisiològic del ferro en els teixits, principalment a les cèllules reticuloendotelials del fetge, la melsa i el moll dels ossos El seu component proteic és l’apoferritina, que té un pes molecular de 450 000
caducifoli | caducifòlia

Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l’època estacional desfavorable, sigui l’estació freda (faigs, arbres de ribera, etc), sigui l’estació seca (lleterassa i certs arbusts i arbres tropicals).
La pèrdua de les fulles és una defensa contra l’eixut, tant l’estival com la hivernal, de tipus fisiològic, a causa de l’esmorteïment de l’absorció d’aigua causat pel fred o per la manca d’humitat
calvície
Patologia humana
Manca de cabells; calbesa.
La caiguda definitiva dels cabells, independentment de les malalties parasitàries del cuir cabellut o de les malalties agudes generals que comporten la caiguda del cabell, representa un estat fisiològic en la vellesa, però no en la joventut És excepcional en la dona
baló intragàstric
Medicina
Tècnica terapèutica de l’aparell digestiu destinada a combatre l’obesitat, principalment la mòrbida.
Consisteix en la introducció, mitjançant fibrogastroscòpia, d’un baló, normalment de silicona, a la cavitat gàstrica, que un cop collocat s’infla fins a un volum variable amb un sèrum fisiològic estèril El baló inflat produeix una disminució del volum de l’estómac i, per tant, una sensació de sacietat amb menys quantitat d’ingesta
GABA
Aminoàcid no proteic, molt soluble en aigua, que es troba lliure en certs vegetals i a l’orina i sobretot al cervell dels animals, on es forma per descarboxilació de l’àcid glutàmic en presència de la vitamina B₆.
És un neurotransmissor del sistema nerviós central i és present especialment en els ganglis basals i el neocòrtex Sembla que el seu efecte fisiològic és el de deprimir l’exitabilitat dels elements nerviosos corticals És indicat en la terapèutica antiepilèptica i, particularment, en les manifestacions convulsives infantils lligades a la manca de la piridoxina
agudesa visual
Biologia
Poder de visió clara dels detalls.
En l’home depèn exclusivament de l’estat de la retina, però arriba a un límit de percepció que és donat per l’angle que formen els dos eixos visuals originats pels dos punts més pròxims que és possible de distingir La visió sota l’angle mínim fisiològic és presa com a unitat d’agudesa visual, i, per a determinar-la en casos de defectes de refracció ocular, hom empra les escales d’optòtipus optòtip
suc nuclear
Biologia
Massa incolora que inclou tots els components del nucli cel·lular.
És format sobretot per proteïnes particularment cisteïna A la majoria dels nuclis presenta una semblança homogènia La seva viscositat és, per terme mitjà, de 0,94 —en comparació amb la de l’aigua—, la seva elasticitat és molt gran i té una consistència més o menys gelatinosa segons l’estat fisiològic de la cèllula Pren els colorants no basòfils com l’eosina, i el seu pH és igual o superior a 7
El que cal saber de les desviacions del membre inferior de l’aparell locomotor
Patologia humana
Les desviacions més habituals dels membres inferiors són el genu valgum , que consisteix en el desplaçament del genoll cap endins i la cama cap enfora el genu varum , és a dir, la desviació del genoll cap enfora i la cama cap endins, i el genu recurvatum , el desplaçament del genoll cap enrere Totes aquestes desviacions poden afectar un membre inferior o tots dos Les desviacions dels genolls poden ésser congènites o bé presentar-se durant la infància o l’adolescència, degudes a factors constitucionals, raquitisme, traumatismes o infeccions òssies Cal tenir en compte, però, que durant els…