El que cal saber de les desviacions del membre inferior de l’aparell locomotor

  • Les desviacions més habituals dels membres inferiors són el genu valgum, que consisteix en el desplaçament del genoll cap endins i la cama cap enfora; el genu varum, és a dir, la desviació del genoll cap enfora i la cama cap endins, i el genu recurvatum, el desplaçament del genoll cap enrere. Totes aquestes desviacions poden afectar un membre inferior o tots dos.
  • Les desviacions dels genolls poden ésser congènites o bé presentar-se durant la infància o l’adolescència, degudes a factors constitucionals, raquitisme, traumatismes o infeccions òssies. Cal tenir en compte, però, que durant els primers dos anys de vida es dóna un genu varum fisiològic i que entre 3 anys i 7 es presenta un genu valgum també fisiològic.
  • Com que les desviacions dels genolls originen una alteració, en l’equilibri estàtic i dinàmic del cos, cal aconseguir la correcció de la desviació tan aviat com sigui possible. Si no es fa així, amb el temps la desviació pot tenir repercussions sobre un altre segment esquelètic i provocar una altra deformació, com ara una desviació lateral de la columna o escoliosi.
  • En els infants, el tractament se sol iniciar amb l’ús de diverses menes de fèrules i aparells ortopèdics ajustats a les necessitats de cada cas en concret durant un temps determinat. Quan la desviació és molt accentuada, i les mesures ortopèdiques no han aconseguit la correcció de la desviació, i en els adults, el tractament és bàsicament quirúrgic. En general, per realitzar aquest tipus d’intervencions cal esperar fins que els ossos han assolit un determinat grau de maduració. Sovint, també és necessari efectuar més d’una intervenció quirúrgica per aconseguir una correcció definitiva del trastorn.