Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
pas primitiu
Tecnologia
Distància entre dos punts homòlegs de dues dents consecutives d’una roda dentada d’un engranatge, mesurada sobre el cercle primitiu.
És anomenat també pas circular Quan les dents són helicoidals, hom distingeix entre el pas frontal , mesurat sobre una superfície normal a l’eix de rotació, i el pas normal mesurat sobre una superfície normal als flancs de les dents
ala
Militar
Tropa formada en cadascun dels extrems d’un ordre de batalla.
En l’ordre tàctic romà, l’ala era la tropa de cavalleria lleugera, auxiliar, irregular o aliada que formava grans masses als flancs de la línia Hi havia l' ala ‘milliaria' , de 1000 homes, i l' ala ‘quingenaria' , de 500
lluç

Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
afaitament
Tecnologia
Operació d’acabament d’un engranatge, prèvia al tremp, que consisteix a fer-lo rodar engranat amb una altra roda.
Aquesta, anomenada eina, té en els flancs un seguit de canals transversals que actuen com els talls d’una ganiveta múltiple, lleven la rebava de material, i a la vegada procuren una qualitat superficial semblant a la rectificació, però a un cost sensiblement inferior
Albert Samain
Literatura francesa
Poeta francès.
Cofundador del Mercure de France , collaborà també en la Revue des Deux Mondes La seva poesia, d’una extrema sensibilitat, palesa trets simbolistes Cal destacar els reculls Au jardin de l’Infante 1893, Aux flancs du vase 1898 i Le chariot d’or 1901
dentadora
Tecnologia
Màquina per a tallar les dents d’un engranatge.
Bé que n'hi ha de moltes menes, en general les eines emprades han d’ésser senzilles i d’una forma que permeti d’esmolar-les sense que perdin precisió Normalment les dentadores treballen per divisió o bé per rodadura Les primeres són fresadores equipades amb una fresa perfilada , que té la forma del buit que cal fer entre les dents de l’engranatge que hom ha de tallar i és destalonada perquè no canviï de forma en ésser esmolada L’engranatge que ha d’ésser tallat roman quiet mentre la fresa gira i avança en la direcció dels flancs de les dents De les dentadores que treballen per…
calçat | calçada
Heràldica
Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint dels angles del cap es troben a la meitat de la vora inferior de l’escut.
Quan les diagonals surten de la meitat de la vora dels flancs, l’escut és dit calçat-abaixat Quan les diagonals són curvilínies i avancen vers el centre de l’escut, és dit calçat corbat o calçat-abaixat corbat El camper és sempre la part que resta dins el triangle format per les dues diagonals
verderola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16,5 cm, que és de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al País Valencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans
gratapalles

Gratapalles
© Paco Gómez
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional
mabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, que ateny 45 cm de llargada, de forma esvelta, amb el cap allargat.
El dors és de color gris o marró clar, amb bandes transversals marrons més fosques els flancs i el ventre són argentats És una de les espècies més comunes als fons de sorra dels litorals atlàntics i mediterranis, on s’alimenta de petits crustacis i cucs Habita també a les llacunes litorals salabroses, gràcies a la seva resistència als canvis de salinitat i temperatura