Resultats de la cerca

Típica del bel canto italià i practicada des dels orígens de la monodia florentina, assolí el punt culminant al segle XVIII

Home de gran cultura, tal vegada era membre de la família florentina dels Leoni Cap al 1404 formava part del seguici del cardenal Angelo Acciaiuoli a Roma Degué relacionar-se amb la família florentina dels Capponi, ja que la principal font de les seves obres, el manuscrit Pit París, Bibl Nationale, it 568, fou originalment propietat seva La seva única obra datable és el madrigal Godi, Firençe , escrit el 1406 amb motiu de la conquesta de la ciutat de Pisa per part de Florència Compongué onze madrigals, vint-i-dues balades i dos fragments litúrgics, però també se li…

Competí representant els clubs Pedralbes, Bocaccio i Santa Florentina Participà en diverses competicions de polo en les dècades de 1960 i 1970, com el Torneig Internacional de Polo d’Hivern 1968

Jurisconsult i hellenista, fou secretari pontifici i conseller de la república de Florència, on publica Historia florentina i Commentarius rerum suo tempore gestarum Escriví també, entre d’altres obres, Vita di Dante i Vita del Petrarca

El 1868 fundà amb Francesc Simon l' Editorial Montaner i Simon Fou creat comte de la Vall de Canet 1909 Heretà del seu pare el castell de Santa Florentina, que féu restaurar per Lluís Domènech i Montaner

Deixeble d’A Baldovinetti, la seva primera producció rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Domenico Veneziano, com ho demostren la Mare de Déu de la Misericòrdia de l’església florentina d’Ognissanti 1472 i la capella de Santa Fina a la collegiata de San Gimignano 1475 En una segona etapa, ja de maduresa, és patent en el seu estil el contacte amb l’obra d’AVerrochio, la influència juvenil de Leonardo da Vinci i, sobretot, el coneixement de la pintura flamenca, centrada en la figura de Van der Goes Corresponen a aquesta segona etapa el Sant Sopar del claustre de l’església…

Format en la tradició de les escoles sienesa i florentina, el seu estil es caracteritza per un espiritualisme gòtic de línies ondulants i colors vius Pintà miniatures, retaules i quadres d’altar Anunciació 1408-09 Galleria dell’Accademia, Florència i Epifania 1410 i Coronació de la Mare de Déu 1413, aquests dos a la Galleria degli Uffizi de Florència

Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco

Entre les seves obres cal assenyalar diverses escultures, a la seu de Gènova, així com tombes Pietro da Noceto, ~1472 i el templet del Volto Santo, a la seu de Lucca

L’arquitectura té els millors exemples en el Battistero de Parma, obra de Benedetto Antelami, i en el Castel del Monte a Àndria, on Frederic II inicià un moviment de retorn al classicisme romà L’escultura és representada principalment per Nicola Pisano i els seus deixebles, i la pintura per l’excepcional personalitat de Giotto, cap de l’escola florentina