Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
fluorocarbur
Química
Cadascun dels composts de cadena carbonada, totalment fluorats o no, que contenen uns altres àtoms d’halògens o d’hidrogen.
Hom distingeix entre molècules fluorades alifàtiques, aromàtiques, saturades o insaturades Els perfluorocarburs són molt resistents a l’atac químic, fins i tot dels àcids i les bases fortes a alta temperatura Hom obté aquestes molècules perfluorades per l’acció directa del fluor, d’un fluor d’halogen com el ClF 3 o de fluorurs metàllics CoF 3 , AgF 2 Els clorofluoroalcans són obtinguts per l’acció del HF en fase líquida o gasosa en presència de catalitzadors, sobre un derivat clorat Els fluorocarburs són emprats com a fluids frigorígens, propulsors d’aerosols,…
fluorosi
Patologia humana
Emmetzinament crònic pel fluor.
Es caracteritza per trastorns en l’estructura òssia neoformació periòstica i osteoesclerosi i en la dentària
fluorurs d’antimoni
Química
Composts de fluor i antimoni.
Tant el trifluorur SbF 3 sòlid que es fon a 292 °C com el pentafluorur SbF 5 i el diclorotrifluorur SbCl 2 F 3 líquids són emprats com a catalitzadors en la fluoració de composts orgànics El trifluorur és emprat, a més, en tintura en forma de sals dobles i en la fabricació de terrissa i porcellana
càries dentària

Evolució d’una càries dentària
© Fototeca.cat
Odontologia
Procés patològic, d’etiologia no ben definida, que causa la destrucció de les dents.
Consisteix en una pèrdua de les sals minerals pròpies de les substàncies dures de la dent, seguida d’una dissolució dels seus elements orgànics Els teixits durs de la dent són destruïts, i la polpa dentària sofreix un procés inflamatori i necròtic Segons quina és la part de la dent afectada, hom parla d’una càries de l’esmalt, de la dentina o del cement Hom pot considerar tres teories etiopatogèniques de la càries Segons la teoria endògena la lesió originària és produïda per un procés bioquímic enzimàtic a l’interior de la dent La teoria estructural es basa en factors higiènics, climàtics sol…
sal especial
Alimentació
Sal que porta addicionat algun oligoelement, emprada, de vegades, per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats.
Les sals especials més emprades són la sal iodada amb 5-15 ppm de iode i la sal fluorada amb 90-135 ppm de fluor
espat
Mineralogia i petrografia
Mineral d’estructura laminosa o foliada.
Són molt coneguts l' espat d’Islàndia , que és la varietat transparent de la calcita, l' espat fluor , que és la fluorita, i l' espat pesant , que és la baritina
oxigen fluorur d’
Química
Gas groguenc, molt tòxic, que es condensa a -145°C.
Hom l’obté fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hifròxid sòdic al 2% És molt inestable i actua com a oxidant i fluorant enèrgic fluorar
datació
Física
Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues.
Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials…
osteoesclerosi
Patologia humana
Lesió consistent en un engruiximent de l’os i en un augment de la seva densitat, amb la consegüent disminució dels espais medul·lars.
Hom distingeix les osteoesclerosis de caràcter congènit com l’ osteopetrosi , l’ osteoesclerosi diafisial múltiple , etc de les secundàries a intoxicacions per fluor, a malalties renals cròniques o a processos neoplàstics com l’ osteoartropatia hipertròfica o l’ osteomieloreticulosi
ciclotró
Medicina
Instrument utilitzat per a la producció de radionúclids o isòtops radioactius emissors de positrons, que es caracteritzen per tenir un període de semidesintegració molt curt (entre uns pocs minuts i dues hores).
El més freqüentment utilitzat és el fluor-18 Els radionúclids produïts en els ciclotrons habitualment no tenen la forma química i farmacèutica adequada per ser utilitzats com a traçadors biològics, pel que han de ser incorporats a molècules més complexes, acció que es realitza en un laboratori de radiofarmàcia