Resultats de la cerca
Es mostren 623 resultats
placer
Geomorfologia
Dipòsit detrític de sorra o palets que conté partícules de minerals, com l’or o l’estany, per exemple, provinents d’un jaciment alterat prèviament per l’erosió.
Segons les modalitats de la seva formació hom distingeix els placers alluvials, fluvials, eòlics i marins
hidrologia
Geologia
Part de les ciències naturals que tracta de les aigües (propietats mecàniques, físiques i químiques).
Hom en diu hidrologia fluvial o hidrologia marina , segons que estudiï les aigües fluvials o les marines
nenúfar groc
nenúfar groc
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta aquàtica de la família de les nimfeàcies de fulles flotants, arrodonides, cordiformes, grosses, i de flors grogues.
Creix en aigües fluvials o estancades en una gran part d’Europa, i també és plantada en jardineria
matèria orgànica particulada fina
Ecologia
Material orgànic de dimensions petites d’un riu que ha estat generat per l’activitat dels animals trituradors a partir de la matèria orgànica particulada grollera.
La MOPF, que es troba en trams fluvials de poc corrent, afavoreix la vida de petits animals recollectors
pota de cavall
Pota de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, rizomatosa, de fulles totes basals, arrodonides i cordiformes, sinuades, llargament peciolades, i de capítols amb lígules estretes i groguenques, solitaris sobre peduncles esquamosos i flocosos, que apareixen abans que les flors.
Creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits És oficinal i constitueix un excellent remei contra la tos
La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana
Braç lateral del Segre, a la Mitjana de Lleida Juan M Borrero La Mitjana de Lleida i l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana 23, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Els cursos fluvials baixos del Segre i de la Noguera Ribagorçana, en penetrar a la depressió de l’Ebre, formen un dels ambients riparis més extensos i ben conservats de Catalunya A part dels seus valors biològics, cal destacar-ne la importància paisatgística, car contrasten fortament amb les zones circumdants, intensament conreades Això no obstant, l’extensió abusiva dels conreus…
tanarida
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d’alçària, aromàtica, de fulles pinnatisectes amb els segments dentats i de capítols grocs i sense lígules, agrupats en corimbes.
Es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, a les contrades pirinenques i en una gran part d’Europa Els capítols tenen virtuts antihelmíntiques
complex glaciofluvial
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de formes de relleu que es donen a la part final d’una glacera i que han estat construïdes conjuntament pel glaç i per les aigües que provenen de la fusió d’aquest glaç.
Normalment és compost per la cubeta excavada pel front de la glacera, la cresta de la morena final i el con de còdols i sorres escampats per les aigües fluvials
deckenschotter
Geomorfologia
Hidrografia
Massa de fragments rocallosos arrossegats i dipositats per les glaceres durant les dues primeres glaciacions quaternàries del nord dels Alps.
Lateralment es correspon a les morenes del Günz i del Mindel De la mateixa manera que les terrasses fluvials, el deckenschotter superior, més elevat topogràficament, és més antic cronològicament que l’inferior
progradació
Geologia
Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.
L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació