Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Nicolaj Konstantinovič Roerich
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf rus.
Conreà els temes folklòrics i històrics dins un estil decorativista i s’adherí al grup Mir Iskusstva Com a escenògraf collaborà amb els ballets de Diaghilev i féu les decoracions per a la Consagració de la Primavera 1913 El 1920 es traslladà als EUA
Santiago Bonome
Escultura
Escultor gallec.
Format en l’expressionisme, emprà aviat les formes espontànies de l’expressionisme popular gallec mitjançant una hàbil utilització de les possibilitats de la fusta i del granit Cal citar-ne el grup Antroidas màscares Conreà també els temes folklòrics Rapaz, Mociña , etc i el retrat Manuel Portela Valladares
Florián Rey
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic aragonès Antonio Martínez del Castillo.
Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio 1927, interpretat per l’actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d’aquest període La aldea maldita 1929 Posteriorment treballà a l’estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics
discoteca
Institució que conserva discs fonogràfics musicals, folklòrics, literaris, etc, sovint per a consulta pública.
Valenciateve Televisión
Televisió d’àmbit local de la ciutat de València.
Dedica íntegrament la seva programació als esdeveniments polítics, socials, esportius i folklòrics d’aquesta ciutat Conformen les seves emissions diversos espais publicitaris i comercials de compra-venda, concursos, programes d’actualitat i entrevistes La llengua vehicular és el castellà i, en casos molt esporàdics, el valencià, sempre en la seva varietat secessionista i no normativa
Manolis Kalomiris
Música
Compositor grec.
Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies
Ralph Vaughan-Williams
Música
Compositor anglès.
Deixeble de Max Bruch i de Maurice Ravel És el representant del nacionalisme musical a Anglaterra El seu estil, neomodal, s’inspira en els cants folklòrics anglesos, en els madrigals elisabetians i en Purcell Es dedicà també a la pedagogia musical i a la musicologia Entre les seves obres cal destacar A Sea Symphony 1910, Hugh the Drover 1924, The Poisoned Kiss 1936, Ephitalamion 1953 i Hodie 1954
Rafael Benedito i Vives
Música
Compositor i director.
Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics
,
Pau Bertran i Bros

Pau Bertran i Bros
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Folklorista i poeta.
De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…
, ,
retauló

Retauló del Sant Crist de Goscons
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Folklore
Art
Religió
Exvot consistent en una tauleta de fusta pintada.
Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu