Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
atonyar
Cavar (la terra) fins a un pam de fondària com a mínim.
cranc de fons
IOLR. Guy Paz Barcode of Life Data Systems (cc-by-nc)
Zoologia
És el cranc braquiür mediterrani que viu a més fondària (1.000 m).
Com la resta de les espècies del gènere Gerynidae , fa migracions horitzontals durant la posta, període després del qual mascles i femelles se separen i s’installen a diferent profunditat Té interès comercial
donzell
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de fins 15 cm de longitud, amb el cos allargat, vermellós, el ventre més clar, i una taca arrodonida al centre de l’acabament de la cua.
Habita en fons sorrencs, pròxims a les roques, a més de 50 m de fondària
golf de Paria
Badia
Petit mar insular d’Amèrica del Sud, de 160 km de llarg i 65 d’ample, entre l’illa de Trinitat, a l’E, la península de Paria, al N, i la costa de Veneçuela, al SW.
L’aigua hi té poca fondària, i el port més important és Port-of-Spain, a Trinitat
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
s’Albufera
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Important entrada de la mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa de Menorca, dins el terme municipal de Maó.
És la llacuna litoral més extensa de les Illes Balears, amb unes 72 ha, 130 cm de fondària mitjana i 3 m de fondària màxima Es comunica amb la mar oberta a través d’un canal de 400 m conegut com sa Gola, tancat per un cordó de sorra durant l’estiu En aquesta zona, dominada pels materials paleozoics en part impermeables, com també a la contigüa bassa de Morella 2,5 ha, s’hi desenvolupa un ecosistema de gran riquesa en el qual destaca la vegetació palustre i dunar i una gran varietat d’ocells L’àrea circumdant inclou, a més, prats i boscs esparsos de gran interès…
pixota negra
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Holotúria de la classe dels holoturioïdeus, d’uns 20 cm de longitud; pell negra, gruixuda i tova, coberta per unes set files de papil·les còniques; boca terminal, i tres files de peus ambulacrals a la cara inferior, plana.
Habita els fons marins, fangosos o sorrencs, fins als 100 m de fondària És anomenada també pardal de moro i corallot negre
Montserrat Ubach Tarrés
ARXIU M. UBACH / JORDI LLORET
Espeleologia
Espeleòloga.
S’inicià al Centre Excursionista de la Comarca de Bages 1961-65 i passà a l’equip de recerques espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya 1965-2009 També formà part de la National Speleological Society d’Alaska i de l’Spéléo Club de París L’any 1963 descobrí un avenc al Solsonès, que fou batejat amb el seu nom i en el qual establí el rècord estatal femení de fondària També duu el seu nom el coleòpter cavernícola Geotrechus ubachi Ha organitzat i participat en nombroses campanyes espeleològiques arreu del món, com ara les coves dels carsts de Mulu, a Borneu l’avenc del…
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de factors…
fital
Ecologia
Dit de la zona marina amb algues bentòniques.
La zona fital, equivalent a la zona litoral, s’acaba allà on desapareixen aquestes algues, a uns 200 m de fondària, on comença la zona afital o profunda