Resultats de la cerca
Es mostren 508 resultats
ratlla de l’espectre
Física
Ratlla que apareix en certs tipus d’espectre, dit espectre de ratlles, la qual correspon a una longitud d’ona determinada.
Les ratlles dels espectres d’emissió són brillants, mentre que les dels d’absorció dites ratlles d’absorció són fosques Un exemple conegut d’aquestes darreres és el de les ratlles de Fraunhofer
raça catalana
Ramaderia
Raça bovina els exemplars de la qual són dolicocèfals i tenen el perfil recte i les banyes, de secció circular, implantades lateralment i dirigides cap amunt i endarrere.
El pelatge és uniforme, vermellós o gris, sempre amb les extremitats més fosques El pes oscilla entre 450 i 600 Kg Aquesta raça és apta per a producció de carn i, especialment, per a treballar
perca
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels pèrcids, que pot assolir els 60 cm de longitud i que té dues aletes dorsals molt juntes, la primera amb radis durs i la segona amb radis tous.
És de color daurat amb bandes transversals fosques Habita a les aigües dolces És molt voraç i es nodreix de peixos petits L’espècie Perca fluviatilis es troba en una gran part d’Europa i d’Àsia
vocal clara
Fonètica i fonologia
Terme metafòric propi de la fonètica tradicional.
Mitjançant aquest hom volia anomenar l’efecte auditiu de les realitzacions vocàliques deslabialitzades i anteriors, com ara i,ẹ, ę, etc, per oposició a les realitzacions labialitzades i posteriors ǫ,ọ,u, anomenades fosques, obscures i fins i tot sordes
bacoreta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, que ateny mig metre de llargada, molt semblant a la melva, però amb les aletes dorsals molt juntes, la primera falciforme.
El dors, de color blau, presenta unes taques vermiculars més fosques És propi de les mars càlides és pescat intensament a les costes nord-africanes i a les Antilles A la regió indicopacífica hom en captura una espècie pròxima E vaito
rabosa argentada

Rabosa argentada
Abdelwahid Dria (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels clínids, d’uns 10 cm de llargada, amb dues aletes dorsals, la segona molt llarga i en tot semblant a l’anal, les pelvianes en posició jugular, la caudal petita i en forma de ventall, les pectorals relativament grosses i també en forma de ventall.
Té el cap petit i puntegut i el cos recobert d’escates cicloides i amb vuit bandes transversals fosques que alternen amb bandes argentines Habita en zones de poca fondària, entre les cistoseires, i als fons rocallosos És comuna a les mars dels Països Catalans
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el…
gneis
gneis
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca viada formada per metamorfisme regional.
Segons el seu origen, pot ésser paragneis , que deriva de roques sedimentàries i ortogneis , que deriva de roques magmàtiques Les vies són fosques i compostes per miques i/o amfíbols i bandes clares i granuloses formades per quars i feldespats El gra és de dimensions mitjanes o grosses
Enric Ansesa i Gironella

Enric Ansesa
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
De formació autodidàctica, conreà inicialment l’escultura La seva pintura, que parteix d’un realisme expressionista 1965-68, després d’un període de transició 1968-71 marcat per un procés de dissolució formal, arribà a una abstracció caracteritzada per l’ús de motius calligràfics i de coloracions fosques, amb evidents connotacions simbòliques
Ricard Cester
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg.
Menestral, començà publicant poesies castellanes en revistes locals, però el 1878 s’incorporà al moviment de la Renaixença de Lo Rat-Penat amb el poema Desperta, València hermosa Publicà els reculls Flors d’enguany i Mil i un epigrames Féu teatre satiricocostumista en català Babel a fosques , Toreros i peteneres , L’agüela Pecala , etc i en castellà