Resultats de la cerca

Editada pel Reial Moto Club de Catalunya, en castellà, fou dirigida en una primera etapa per Eduardo Monsalve i tingué la collaboració de FS Gibert, Milillu , i Jordi Viñas, entre d’altres El 1992 inicià una nova etapa, en català En fou director Joaquim M Bertran, sotsdirector Albert Boet, i tingué com a redactors, Carles Clastre, Jordi Balcells i Ricardo Iglesias, i de fotògrafs Albert Boet i Josep Valls De periodicitat bimestral i irregular, el número tenia unes trenta-quatre pàgines

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Dedicada a la tècnica i entrenament del bàsquet, també incloïa articles d’història, comentaris del reglament, entrevistes i informacions de la Lliga espanyola, Campionats de Catalunya, escolars i Copa d’Europa Fou dirigida per José M Poblador i Justo Conde n’era el redactor en cap Hi collaboraren Pedro Ferrándiz, Vicente Zanon i M Carmen Hernández, especialista en bàsquet femení, i entre els fotògrafs hi havia Alguersuari, Campañà i JV Sánchez, entre altres De periodicitat mensual, cessà amb el número 188 al final del 1977

Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva obra al Museu…

Dirigida per Antonio H Filloy, Imma Pedemonte en fou la redactora en cap Hi collaboraren, a la redacció, X Garcia Luque, Joan Vall, Manuel Rico i Ton Marcet, entre d’altres, i els fotògrafs A Campañá, Rafael Seguí i Xavier Galí, entre d’altres Passà a mans del Grupo Godó i canvià la visió de la revista Els últims anys els números eren monogràfics En foren directors Daniel Ortiz i Òscar Voltas A l’abril del 1997, inicià la publicació del suplement Action sports , fins que s’escindí en una revista pròpia, dedicada als esports d’acció, que també fou dirigida per Ortiz i Voltas

Resident a l’estat de Colorado, s’ha especialitzat en la fotografia del paisatge i de viatges Ha viatjat pels cinc continents, especialment a zones de muntanya, captant instantànies deixant-se sorprendre per les circumstàncies del moment, que és com creu que les seves fotografies adquireixen una marca personal genuïna El seu treball ha estat exposat a galeries d’art arreu dels Estats Units d’Amèrica i publicat en les revistes de fotografia més prestigioses A més, organitza viatges fotogràfics arreu del món És guanyador del Grand Prize in the Outdoor Photographer/Canon “Iconic 100 Places” 2008…

Establert a Valls el 1915, reuní una interessant collecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i collaborà en les revistes Mirador , Revista Ford , Publi-Graf i Nova Ibèria Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment l’anomenat “viatge de retrobament del 1960”

Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’organització d’un…

Establert a Barcelona com a retratista 1851, fundà un estudi de daguerreotip i, posteriorment, de fotografia Adoptà primer el nom comercial de Fernando & Anaïs i, més tard, el de Napoleon , amb el qual seria conegut, com també els seus descendents Obtingué la representació de la casa Lumière de París, cosa que li permeté donar a conèixer el cinematògraf a Barcelona el 1896 Investit amb l’orde d’Isabel la Catòlica, el succeïren al capdavant de l’estudi el seu fill Aleix Emili Fernández i Tiffon Barcelona 1851 — 1933 i, posteriorment, el nebot d’aquest, Santiago Feliu i Fernández Barcelona…