Resultats de la cerca

El tractat estipulava que el nord de Portugal províncies de Minho i Douro formaria el regne de la Lusitània Septentrional i seria per al rei d’Etrúria, net de Carles IV, en comptes del seu regne italià que les províncies d’Alentejo i Algarve serien per al primer ministre espanyol, Manuel de Godoy, i que la resta romandria de moment sota l’administració francoespanyola El tractat motivà la concentració de tropes franceses a Espanya, fet que donà lloc a la guerra contra Napoleó

És formada per residus volcànics i estrats calcaris terciaris La capital i el port principal és Pointe-à-Pitre 26 029 h 1990 Hi ha producció de canya de sucre i ramaderia de bovins

Una llei del 1795 n'establí l’organització Comprenia 312 membres repartits en tres classes, que posteriorment foren reorganitzades Académie Française, Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, Académie des Sciences, Académie des Beaux-Arts i ampliades amb la inclusió de l’Académie des Sciences Morales et Politiques Del 1795 al 1806 l’Institut s’hostatjà al Louvre, però després passà al Collège des Quatre-Nations, on actualment se celebren les diverses sessions

Actualment és la unitat monetària principal dels països de la comunitat financera africana, que són Benín, Burkina Faso, Burundi, el Camerun, la República Centreafricana, les Comores, el Congo, la Costa d’Ivori, el Gabon, la Guinea Equatorial, Mali, el Níger, el Senegal, el Togo i el Txad

Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte abril del 1809, s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Foren creats el 1972, i de bon començament eren composts, per meitats, pels parlamentaris de la regió elegits per a l’Assemblea Nacional i el Senat, i per delegats designats pels consells generals Després de la llei de descentralització del 1982 els consells són elegits per sufragi universal

La seu és a París Privatitzat el 1988, el 1996 absorbí la Banque Indosuez procedent de la fusió de la Banque de l’Indochine i de la Banque de Suez i passà a anomenar-se Crédit Agricole Indosuez Amb unes 8 000 agències a tot França, el 1999 tenia uns fons propis de 258 000 milions d’euros Té una important presència internacional

Començà a estudiar música de molt jove i ben aviat mostrà una clara preferència per la direcció El 1776 formava part del personal del teatre de Maastricht Es traslladà a Brusselles el 1780 per dirigir l’orquestra del Théâtre de la Monnaie Del 1782 al 1783 fou director musical i de l’orquestra del teatre de Gant, el 1786 treballà a Lieja i el 1787 ho feu a Amsterdam A partir del 1790 tornava a ésser a Brusselles Quan el 1794 les tropes franceses ocuparen aquesta ciutat, la companyia del teatre s’exilià a Ham burg El 1799 fixà la seva residència a Sant Petersburg, on dirigí a la…