Resultats de la cerca

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

Membre del Grup dels Sis i deixeble de Ricard Viñes i de Charles Koechlin, es distingí pel do melòdic que és present en totes les seves obres Autor d’obres escèniques com Les biches 1923, Les animaux modèles 1942, l’òpera còmica Les mamelles de Tirésias 1944 —sobre text de GApollinaire— i de l’òpera Dialogue des carmélites 1956, estrenada a Barcelona el 1959 i el monòleg La voix humaine 1959, a Barcelona el 1965 Ha escrit obres d’una gran bellesa per a piano i música religiosa, com el Stabat Mater 1950

Collaborà en diferents revistes N R F , Commerce , Mesures , etc participà en la Resistència amb el pseudònim de Roland Mars fou director literari d' Action i membre del PCF 1937-47 La seva poesia rebutja la transcendència i cerca la descripció estàtica i minuciosa dels objectes, amb gran rigor en l’ús del llenguatge Ha publicat Douze petits écrits 1926, Le parti pris des choses 1942, Proèmes 1949, Le grand recueil en tres volums, 1961, Le savon 1966, Nouveau recueil 1967, Entretiens avec Philippe Sollers 1970, Nioque de l’avant-printemps 1983, Pratiques d’écriture 1984, etc Li foren…

Influït per C Pissarro i A Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M Duchamp, del dadaisme novaiorquès El 1917 fundà a Barcelona la revista 391 , plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques , integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una pintura…

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909