Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Nikko
Ciutat
Ciutat del ken de Tochigi, a l’illa de Honshū, Japó.
Ciutat monumental, amb dos grups d’edificacions temples budistes, del s VIII, i conjunt de tombes sintoistes per a la família Tokugawa, construïdes del 1616 al 1636, després d’enderrocar els monuments funeraris de la família rival Toyatomi Centre religiós i de pelegrinatge
fenici
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica del grup cananeu, juntament amb el moabita i l’hebreu parlada pels antics fenicis.
L’alfabet fenici alfabet comprenia vint-i-dos signes, subsistí en el púnic i fou imitat en l’alfabet grec arcaic Una de les variants més importants del fenici és el púnic, estès pels dominis dels cartaginesos Són conservades nombroses inscripcions fenícies per tota la conca mediterrània, amb texts funeraris, religiosos i legislatius
androcèfal
Art
Monstre que té cos d’animal i cap humà.
Són d’aquest tipus les sirenes, les esfinxs i d’altres foren molt corrents en les arts de l’Orient Mitjà i en la mitologia grega, i enllaçades, segons sembla, a ritus funeraris, foren incorporades a l’art ibèric Agost, Villacarrillo, Balazote Apareixen a la iconografia romànica catalana, en capitells i en pintura
Populònia
Ciutat
Ciutat etrusca, situada prop de l’actual llogaret homònim a la província de Liorna (Itàlia).
D’origen incert, gràcies a la seva posició de port d’escala del comerç del ferro, esdevingué, a partir del s VI aC, un nucli pròsper de població molt vinculat a Grècia Sota la influència de Roma s III aC, en temps de Sulla començà la seva decadència Malgrat això, fou encara seu episcopal Conserva monuments funeraris d’un gran valor
Carnac

Alineació de menhirs a Carnac (Bretanya)
© Fototeca.cat - Corel
Municipi de Bretanya, al departament de Morbihan, França.
És cèlebre pels seus monuments megalítics els més antics es remunten al 3000 aC, especialment pels alineaments de menhirs, dividits en tres grups, el més important dels quals és el de Menec, on 1099 menhirs són disposats en onze fileres de més de 1100 m de longitud per 100 d’ample A l’extrem s’aixeca un grandiós cromlec, i, al mig, túmuls funeraris
Jean-Baptiste Tubi
Escultura
Escultor barroc francès d’origen italià, anomenat Le Romain
.
Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París
refrigeri
Cristianisme
Antic ritu funerari dels cristians de Roma consistent en la celebració d’un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè, trentè i aniversari d’un difunt.
Originat en el ritu pagà dels parentalia , li fou llevat el sentit d’ofrena alimentària al difunt, però en conservà el caire de comunió hom el considerà una prefiguració del banquet celestial Reservat aviat a l’aniversari dels màrtirs màrtir, era seguit de la celebració eucarística Suprimit ja antigament, en resten reminiscències en la benedicció dels pastissos funeraris kóllyba dels bizantins i en el ritu de l'oblada
Profanació d’un centenar de tombes jueves a França
A la localitat de Westhoffen, situada a la regió francesa del Baix Rin, 107 tombes de l’antic cementiri jueu apareixen vandalitzades amb esvàstiques i grafits fets amb aerosols En un any i mig hi ha hagut 42 atacs a sepulcres jueus en aquesta regió El dia 18 una seixantena de làpides I monuments funeraris són vandalitzats a la localitat eslovaca de Namestovo, prop de la frontera amb Polònia
Keyser
Família d’artistes holandesos.
Hendrick Utrecht 1565 — Amsterdam 1621, arquitecte de la ciutat d’Amsterdam, com a escultor feu la tomba de Guillem el Taciturn Nieuwe Kerk, Delft Pieter , fill seu Amsterdam 1595 — 1676, arquitecte i escultor, feu nombrosos monuments funeraris El seu germà Thomas Amsterdam ~1596 — 1667, arquitecte i pintor, feu retrats collectius, com la Lliçó d’anatomia Rijksmuseum, Amsterdam Willem , germà dels anteriors Amsterdam 1603 — Londres ~1674, arquitecte i escultor, treballà a Anglaterra
Andrea Bregno
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Treballà essencialment a Roma De la seva activitat escultòrica cal recordar alguns monuments funeraris, com el del cardenal Ludovico Lebretto 1465, a Santa Maria in Aracoeli, de Roma, i els de Pietro Riario 1475-77 i de Raffaello della Rovere, ambdós a l’església dels Sants Apòstols de Roma En el camp arquitectònic li és atribuït, per alguns tractadistes, el palau de Giovanni della Rovere o de la Cancelleria, a Roma