Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
gamma
Nom de la tercera lletra de l’alfabet grec [γ Γ].
Com a signe numèric equival a 3 γ’ o bé a 3 000 ,γ
sobresalt gamma
Astronomia
Emissió de radiació gamma de breu durada, que arriba a l’alta atmosfera provinent de l’espai exterior.
Les primeres emissions d’aquest tipus foren detectades pels satèllits militars nord-americans Vela , els quals vigilaven les emissions gamma produïdes durant les explosions nuclears Encara que les primeres observacions dels sobresalts gamma extraterrestres foren registrades pels satèllits el 1967, no foren objecte de l’estudi fins el 1969, i, a causa del caràcter militar del programa, els resultats de les investigacions no foren donats a conèixer fins el 1973 Des d’aquella data s’han registrat un centenar de fenòmens d’aquesta mena i el ritme actual d’observacions és…
raig gamma
Física
Radiació electromagnètica emesa en la desexcitació de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
El fotons que la constitueixen són d’una freqüència superior a la dels raigs X i, per tant, encara són més penetrants i tenen una probabilitat apreciable de travessar uns quants centímetres de plom La llei que dóna el valor de la intensitat I d’un feix de partícules γ que travessa un gruix x d’una substància és I = I ₀ e -Σ x , en què I ₀ és la intensitat del feix incident i Σ la secció eficaç macroscòpica d’absorció que depèn de la natura de la substància travessada i de la freqüència energia dels raigs γ En incidir en la matèria, una partícula γ pot produir l’efecte fotoelèctric, el de…
funció gamma
Matemàtiques
Funció definida per la fórmula, deguda a Euler, Γ( x
) = ∫
t ( x - 1 )
e - t
, on, si hom considera Γ real, x
ha d’ésser real i major que zero, i si hom considera Γ complexa, la part real de x
ha d’ésser major que zer¦.
Segons Gauss, hom pot definir també la funció Γ amb l’expressió on x pot ésser qualsevol nombre real o complex, excepte enter negatiu Les propietats immediates de la funció Γ són Γ x +1 = x Γ x Γ1 = 1 Γ n = n-1 , per a n natural Una aplicació important de la funció Γ és que permet de generalitzar el concepte de factorial a nombres reals no enters i a nombres complexos
explosió de raigs gamma

Explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han…
Spectrum-X-Gamma
Astronomia
Satèl·lit russodanès portador d’un observatori de raigs X i de raigs γ.
Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant…
espectre de raigs gamma
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 3 i 10- 9 m.