Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí…
,
Josep Maria de Martín i Gassó
Pintura
Literatura catalana
Poeta, narrador, pintor i caricaturista.
Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, illustracions per a llibres La memoria veranea , de César González Ruano 1960 i, especialment, caricatures Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix , es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia vida, d’allusions cultes i de jocs estilístics Els…
,
Antoni Bonaventura Gassó escriu España con industria rica y fuerte
Antoni Bonaventura Gassó escriu España con industria rica y fuerte, allegat proteccionista
la Colònia Jorba
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC293875_CIC.jpg)
Colònia Jorba (Calders)
© C.I.C. - Moià
Colònia industrial
Antiga colònia industrial del municipi de Calders (Moianès).
Situada a la vora de la riera de Calders, consta de tres naus fabrils, resclosa, canal, turbina i diverses construccions dedicades als habitatges dels treballadors Fou fundada el 1892 per Pere Jorba i Gassó aprofitant el salt d’un vell molí, al gorg del Manganell, prop del mas del mateix nom, raó per la qual de vegades també és anomenada el Manganell La fàbrica tancà el 1981 És nucli principal de la parròquia de Sant Pere de Viladecavalls Calders
Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident
Revista mensual de difusió privada (tiratge de 1.000 exemplars) publicada a Barcelona des del maig del 1947 fins al número d’abril-maig del 1948.
Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50…
Joan Baptista Artau i Girbau
Literatura catalana
Comediògraf.
Deixà inacabats els estudis de medicina i fou empleat municipal Utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga i l’acrònim Rauta i collaborà a La Campana de Gràcia En castellà escriví drames fulletonescos entre els quals cal citar Frutos de la deshonra i El guardián de los muertos , ambdós amb F Gassó, El suplicio de una reina i La víctima y el verdugo , i, en català, monòlegs i sainets costumistes, entre els quals Una calaverada 1877, La sogra 1879, Lo fill de l’oncle estr 1879 i SM 1886
Club de Bitlles Anglesola
![](/sites/default/files/media/EEC/club_de_Bitlles_Anglesola.jpg)
Membres del Club de Bitlles Anglesola
Club de Bitlles Anglesola
Bitlles
Club de bitlles catalanes d’Anglesola.
Fundat el 1993, el primer president fou Josep Pujol Participa en competicions d’àmbit català Guanyà la marató d’Ivars d’Urgell en tres ocasions i el 2006 foren quarts en el Campionat de Catalunya per equips Des del 1993 participa en les tirades populars de la festa major d’Anglesola, la tirada amb més participació de Catalunya el 2007 hi assistiren fins a 542 jugadors de bitlles Practica a les installacions esportives municipals, que disposen de quatre pistes de bitlles inaugurades durant l’organització del II Gran Premi Catalunya – Supercopa 2010 Alguns dels seus jugadors més destacats són…
Joan Pich i Santasusana
![](/sites/default/files/2023-05/Joan_Pich_Santasusana.jpg)
Joan Pich i Santasusana
© Joan Francesc Escrihuela Niubò
Música
Violoncel·lista, compositor i director d’orquestra.
Estudià violoncel amb Josep Soler i harmonia i composició amb Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A l’edat de quinze anys ingressà a l’Orquestra Pau Casals com a violoncellista El 1932 assumí la direcció de l’Institut Orquestral de l’Associació Obrera de Concerts L’any 1936 estudià orquestració al Conservatori de Ginebra amb Hermann Scherchen El 1950 guanyà la càtedra d’harmonia i contrapunt del Conservatori de Música de Barcelona, del qual també fou director 1967-76, i posteriorment estigué al capdavant de l’Escola Municipal de Música de Badalona Entre altres formacions…
,
Pau Romeva i Ferrer
Historiografia catalana
Pedagog, polític i escriptor.
Fou mestre i assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1917 el 1918 publicà el Cartipàs català i, el 1922, Sillabari català , una obra per a infants illustrada per Josep Obiols En l’àmbit polític estigué afiliat a la Lliga fins el 1922, any en què passà a Acció Catalana El 1931 participà en la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya Durant la guerra es mantingué fidel a la República i l’any 1939 s’hagué d’exiliar a França Retornà a Catalunya el 1942 i treballà en diverses feines editorials De la seva bibliografia destaca Història de la indústria catalana 1952, 2 vol…
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…