Resultats de la cerca

Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals” per…

Fill d’Agripina i Cneu Domici Ahenobarb -el seu nom original era Luci Domici Ahenobarb-, fou adoptat per l’emperador Claudi en casar-se aquest amb la seva mare De ben petit mostrà una clara inclinació per la música Rebé una bona educació, estudià grec i tingué com a tutor Luci Anneu Sèneca Era un bon estudiant, escrivia poemes i sembla que prengué part en una competició de cant a Roma Els documents escrits deixats per Corneli Tàcit, Suetoni i altres donen testimoni de la perseverança i l’entusiasme de Neró per la música i també de la seva veu pèssima Sentia una gran passió per la cultura…

Abat de Reichenau 888-913, arquebisbe de Magúncia 891-913 canceller de l’imperi germànic, el 905 renuncià a l’abadia d’Ellwagen, que posseïa des del 889 Conseller de l’emperador Arnulf, l’acompanyà a Roma el 894 i el 896 aquest darrer any hi rebé el palli del papa Formós Padrí i tutor del fill d’Arnulf, Lluís IV, intervingué en el govern durant la seva minoritat i en rebé el monestir de Lorsch Extingits els carolingis a la mort de Lluís IV 911, Ató contribuí a mantenir la unitat del regne i igualment a l’elecció de Conrad I, que ell coronà Inicià la construcció de l’església de…

Conquerí Rètia 15 aC i Germània en tres campanyes en la primera 12 aC conquerí el territori dels frisons l’any següent ocupà el territori dels sicambris i cats i arribà fins al Weser l’any 9 aC, nomenat cònsol, arribà fins a l’Elba, però morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Fou pare de Juli Cèsar Germànic i de l’emperador Claudi

Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou reemplaçat…

L’emperador Otó I li encomanà la defensa de la frontera oriental contra els eslaus, els vendes i els polonesos i li atorgà el títol de marcgravi 937 Creà un gran estat entre l’Elba i l’Oder, que originà el Brandenburg

El 1848 esclatà el conflicte social amb vista a la solució del problema unitari a Alemanya Vers la fi del segle el programa, que pretenia la unió de tots els germànics de l’imperi dels Habsburg, renasqué amb la creació de l' Alldeutscher Verband i de l' Alldeutsche Vereinigung contra les minories de llengua no germànica L’imperi, a més d’Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica, el Flandes francès, Alsàcia, Lorena, el Franc Comtat, Suïssa, els Balcans i Polònia, havia de comprendre altres pobles d’origen germànic Anglaterra, Escandinàvia, Hongria i Rússia occidental Ajudat per les…

Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en …

Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus