Lluís II de Germània

el Germànic (snom.)

(?, aprox. 804 — Frankfurt, 876)

Rei dels francs de la marca oriental i de Baviera (817-843) i de Germània (843-876).

Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb (juraments d'Estrasburg, 842), per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye (841). Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània. El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena. Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals” per a ells. Durant el seu regnat els mercaders germànics penetraren a Bohèmia i Croàcia i foren rompudes terres de Saxònia. El 875 fou derrotat en l’elecció imperial per Carles el Calb.