Resultats de la cerca

S'especialitzà en un tipus de cinema compromès, de caire polític i de denúncia social De la seva filmografia cal destacar, Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1970, Sacco e Vanzetti 1971, La classe operaia va in paradiso 1971, Il caso Mattei 1971, Sbatti il mostro in prima pagina 1972, Lucky Luciano 1973, Cristo si è fermato a Eboli 1978, Ogro 1979, L’oeuvre en noir 1988, Tirano Banderas 1993, etc

Protegit pels papes Lleó X i Climent XII, s’erigí en àrbitre de totes les qüestions literàries En la seva Arte Poetica 1529-62 establí amb models aristotèlics una rígida normativa per als gèneres literaris i aplicà aquests principis a tota la seva obra, com a la tragèdia Sofonisba 1524, les Rime volgari 1529, el poema èpic L’Italia liberata da’ Gotti 1527-47 i la comèdia I simillimi 1548 En qüestions lingüístiques, sostingué, contra PBembo, la creació d’una llengua italiana formada per la fusió dels diversos dialectes

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i quan tenia quinze anys obtingué el lloc de segon clavicèmbal al teatre de la cort de Nàpols El 1750 ocupà el càrrec d’organista a la capella reial en substitució de G De Bettis Arran de l’èxit de la seva primera òpera - Ricimero, re dei Goti , representada a Roma durant la temporada de carnaval del 1759-, començà a ser convidat en diverses ciutat italianes, però el 1763 tornà a Nàpols amb la idea de dedicar-se exclusivament a la música sacra Un propòsit de breu durada, perquè l’any següent tornà a compondre òperes i es traslladà a Viena Una mort…

Prengué part en les polèmiques de la segona meitat del s XVIII sobre la llengua italiana A Dell’uso e dei pregi della lingua italiana 1791 expressà l’aspiració d’una llengua nacional i unitària

Bisbe de Chieti, de Bríndisi i de Nàpols, era partidari de la reforma i ajudà Gaietà de Thiene en la fundació dels teatins Contrari als Habsburg, deixà la direcció política de la Santa Seu en mans del seu nebot, Carlo Carafa, que el portà a l’enfrontament amb Felip II, les tropes del qual envaïren els Estats Pontificis i estigueren a punt d’ocupar novament Roma 1556 Durant el seu pontificat fou publicat per primera vegada l' Índex de llibres prohibits

Des del 1547 fins al 1551 fou director musical de l’Acadèmia Filharmònica de Verona Després passà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Treviso S’han conservat algunes cartes seves que donen informació molt abundant i interessant sobre aspectes de caràcter interpretatiu, especialment sobre l’ús d’instruments en combinació amb les veus en motets i madrigals Escriví molta música religiosa, madrigals i altres composicions profanes El seu estil estigué molt influït per l’escola veneciana d’A Willaert La major part de la seva producció sacra ha desaparegut

Tan sols se sap que estigué a la cort de Ferrara entre el 1512 i el 1543, on fou mestre de capella des del 1537 La seva producció musical inclou una missa, diverses seccions de missa, prop de noranta motets, una chanson francesa i una vintena de madrigals italians, alguns dels quals aparegueren en diverses colleccions al costat dels de Ph Verdelot El volum Primo libro dei madrigali di Maistre Jhan 1541 tan sols conté cinc dels seus madrigals, al costat de vint-i-cinc d’altres compositors Fou un dels compositors de la primera generació de madrigalistes La seva música religiosa, especialment…

Fill extramatrimonial, aquesta condició repercutí en la seva trajectòria vital i professional Interrompé els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre i l’òpera Treballà com a assitent amb Luchino Visconti La terra trema , 1948, o  Senso ,1954, de qui també fou amant i que influí decisivament en la seva visió del cinema Debutà els anys quaranta com a director teatral a Roma, però el renom li arribà per les produccions operístiques al Teatro alla Scala de Milà, estrenà una producció de La cenerentola , de G Rossini, el 1953, i al Covent Garden de Londres amb Lucia di Lammermoor , el…