Resultats de la cerca

Es formà a Cambridge, on fou professor de teologia 1870, i és autor de The Elements of the Gospel Harmony 1851 i de diverses obres sobre la Bíblia És famosa la seva edició crítica del Nou Testament grec 1881 Fou bisbe de Durham 1890

Té una base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gòspel i del blues Sorgí els anys trenta a partir, sobretot, del boogie-woogie orquestral, i posteriorment n'ha derivat el rock-and-roll Entre els intèrprets més destacats d’aquest gènere cal esmentar Fats Domino, Ray Charles i Chuck Berry El terme fou encunyat el 1948 pel periodista i productor musical nord-americà Jerry Wexler

L’any 1935 enregistrà el primer disc amb cançons evangèliques, però l’autèntica popularitat als EUA —i a tot el món— no arribà fins l’any 1947 amb el disc Move On Up a Little Higher , al qual seguiren d’altres El 1952 feu la seva primera gira per Europa És considerada com una de les millors cantants del seu gènere

Deixeble dels guitarristes de jazz Charlie Christian i Wes Montgomery, començà la seva carrera professional el 1963 com a instrumentista de diversos grups El reconeixement públic li arribà a mitjan anys seixanta amb la seva personal barreja de jazz i funk lleuger Destaquen les repetides collaboracions amb Quincy Jones, en especial en l’àlbum Give me the night 1980 Ha enregistrat That's right 1996, Standing together 1998, Absolute Benson 2000, All blues 2001 i Irreplaceable 2004, en què combina el gòspel i el flamenc

La comunitat negra d’Amèrica originària de l’Àfrica subsahariana ha influït força en la música tradicional de bona part del continent Es pot fer una divisió entre les zones on la cultura africana ha coincidit amb la cultura anglòfona Amèrica anglòfona , en les quals ha generat estils com el gòspel , el jazz o el ragtime , i les zones on ha entrat en contacte amb la cultura llatina música popular de l' música popular de l’Amèrica llatina , en les quals han aparegut danses i estils com la salsa , el calipso , el mambo , la rumba , el bolero , el ska , la samba i la bossa nova

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el qual incloïa…

L’any 1853 inicià la seva vertiginosa ascensió en el món dels afers Treballà fins el 1865 en una companyia de ferrocarrils Des d’aquest any fundà diverses empreses siderúrgiques, que fusionà el 1899 en la Carnegie Steel Corporation, venuda a JPMorgan de la banca Morgan per 447 milions de dòlars l’any 1901 Retirat dels negocis, d’acord amb allò que havia deixat establert en el seu llibre The Gospel of Wealth 1889, es dedicà a la filantropia Fundà diverses institucions benèfiques i culturals als EUA i a la Gran Bretanya amb un capital de més de 500 milions de dòlars, entre les…

Cec de naixement, debutà molt jove a Detroit tocant el piano i l’harmònica, i més tard actuà amb conjunts de gòspel i cants espirituals negres El 1962 assolí un èxit esclatant amb el disc Fingertips i en 1963-70 fou el primer solista del grup cooperativa Tamla Motown En les seves composicions utilitza indistintament fórmules del pop, del rock , el jazz i la música simfònica És autor de nombroses cançons, popularitzades arreu De la seva discografia destaquen, entre d’altres, The Jazz Soul of Little Stevie 1963, I Was Made To Love Her 1967, Songs in the Key of Life 1976, Journey through the…

Estudià piano, i el 1951 adoptà l’orgue Hammond Treballà amb gran èxit per l’àrea de Filadèlfia abans de debutar a Nova York el 1956 Reconegut com un dels intèrprets d’orgue més destacats del moment, començà la seva carrera internacional i enregistrà amb tota mena de formacions De la seva discografia destaquen Crazy Baby 1960, Bashin’ 1962 i The Dynamic Duo 1966 L’any 1975 obrí un club a Los Angeles El 1981 recomençà les gires, i posteriorment enregistrà Fourmost 1990 i Damn 1995, entre d’altres Desenvolupà el so de l’orgue Hammond i creà un estil que combina elements del gòspel i el blues…

A The Naked and the Dead 1948 fa una narració vigorosa sobre la lluita entre els EUA i el Japó al Pacífic Posteriorment ha escrit The Deer Park 1955, impregnat de nihilisme existencial, i An American Dream 1965 i Why are We in Vietnam 1967, on fa una crítica aguda de la societat nord-americana, Existential Errands 1975 sobre Cassius Clay,, The Executioner's Song 1979, sobre l’execució de Gary Gilmore, Tough Guys Don't Dance 1983, de la qual dirigí una adaptació cinematogràfica l’any 1987, Harlot's Ghost 1991, Oswald’s Tale 1996, The Gospel According to the Son 1997 i The Time of…