Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Pasqual Sanz i Forés
Historiografia catalana
Historiador i notari.
Vida i obra És l’autor de diverses publicacions en llengua castellana sobre la història de Gandia, amb un enfocament positivista que es limità moltes vegades a narrar els fets sense interpretar-los o interrelacionar-los Com a erudit local, intercanvià consultes amb altres historiadors com Roc Chabàs, Teodor Llorente i Josep Vives Ciscar Entre la seva producció historiogràfica destaquen els opuscles següents, editats a Gandia Grao de Gandía Apuntes históricos de este barrio y del denominado Llavador y su iglesia 1888, reeditat els anys 1980 i 1997 Apuntes para la historia de Gandía Colegio y…
llac Albert
Llac
Llac de l’Àfrica oriental, entre Uganda i la República Democràtica del Congo, a 619 m d’altitud.
Ocupa el graó septentrional del Rift Valley, encaixat per cingleres i voltat d’una espessa vegetació de matolls bush Rep el Nil Victoria, emissari del llac Victoria, pel NE, després de travessar les Murchison Falls Transport fluvial entre Uganda i la República Democràtica del Congo Té poca importància econòmica Fou descobert el 1864 per Samuel Baker Del 1973 al 1997 des del Zaire antic nom de la República Democràtica del Congo hom li donà el nom de llac Mobutu
massís de Garraf
Massís
Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i la mar, terminació SW de la Serralada Litoral Catalana.
A l’est, damunt el Llobregat, és format per dos blocs paleozoics, turons boscats que rarament ultrapassen els 250 m puig Enclí, 345 m a causa d’una potent falla que, a més d’orientar el curs del riu, enfonsà els blocs de la dreta El bloc de Martorell, fallat també al nord falla aprofitada per l’Anoia, és separat del de Sant Vicenç dels Horts — Gavà per una faixa de roques del Triàsic inferior que cobreixen, a ponent, el Paleozoic de gresos i de pinyolenc vermells del primer graó del bloc mesozoic del castell de Sant Jaume 369 m al d’Eramprunyà 389 m El segon graó,…
fòssil vivent
Zoologia
Espècie actual estretament emparentada amb grups extingits.
S'acostuma a utilitzar en éssers vius del regne animal Un exemple de fòssil vivent és la latimèria Latimeria chalumnae , un peix ossi del grup dels sarcopterigis, amb un important notocordi, bufeta natatòria completa, ovovivípar, que s’ha trobat al canal de Moçambic i representa un autèntic graó en el pas dels vertebrats a terra ferma Un altre exemple de fòssil vivent és la tuatara Sphenodon punctatum de Nova Zelanda, únic representant dels rèptils rincocèfals Les poblacions de tuatares es troben actualment restringides a illots de l’estret de Cook i a la costa nord de l’illa més…
marge
Vora, límit d’una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó.
el Grau

Vista de Santa Maria del Grau (Bages)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres…
graons
Gimnàstica
Disciplina d’aeròbic consistent a pujar i a baixar repetidament un graó executant una coreografia.
naia
Construcció i obres públiques
Replà llarg que va des del graó més alt d’una escala fins al portal.
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran èxit La taza…
Carles Baguer
Música
Compositor i organista de la catedral de Barcelona.
Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…
,