Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
música concreta
Música
Música creada amb sons prèviament enregistrats i sotmesos a diverses manipulacions.
Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco…
Il Giardino Armonico
Música
Grup instrumental italià fundat a Milà el 1985 per intèrprets actius en la pràctica historicista.
La seva composició varia entre 3 i 30 components, fet que possibilita que pugui abordar un ampli repertori, centrat molt especialment en obres dels ss XVII i XVIII El 1994 aconseguí diversos premis internacionals gràcies a l’enregistrament discogràfic de Les quatre estacions , de Vivaldi, al qual seguiren altres èxits, com la gravació d' Il cimento dell’armonia e dell’inventione 1995 un recital de concerts de Vivaldi, amb la collaboració de Christopher Coin 1996 els Concerts de Brandemburg 1997, de JSBach, i un disc amb obres de Biber i Locke 1998 El 2001 aconseguiren el Grammy al millor disc…
Daniel Harding

Daniel Harding
© Stina Gullander / Svergies Radio
Música
Director d’orquestra britànic.
Començà la seva carrera de la mà de sir Simon Rattle, que el contractà com a assistent seu a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham 1993-94 després que el mateix Harding li enviés una gravació on se'l veia dirigir el Pierrot Lunaire de Schönberg Claudio Abbado confià també en ell i el contractà com a assistent amb la Filharmònica de Berlín 1995-96 Des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa És principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres i director musical de la Mahler Chamber Orchestra 2003 i de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca 2007
Pierre Amoyal
Música
Violinista francès.
Iniciat en la música precoçment i amb un ràpid aprenentatge, el 1961, amb només dotze anys, obtingué el primer premi de grau al Conservatori de París Poc després inicià els seus estudis amb Jasha Heifetz deixeble de Leopold Auer als EUA, prolongats durant cinc anys El 1971 interpretà amb gran èxit el Concert per a violí d’Alban Berg, sota la direcció de Georg Solti, i després realitzà una gravació de la Simfonia Espanyola , d’É Lalo, aclamada pel públic i la crítica El 1977 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París, que ha combinat amb aparicions com a solista a les…
audiollibre
Electrònica i informàtica
Gravació en un format àudio del contingut d’un llibre llegit en veu alta.
L’audiollibre pot ser emprat quan la lectura directa no és possible, com és el cas dels invidents, mentre es condueix o, senzillament, pel plaer d’escoltar-lo
Rudolf Moralt
Música
Director d’orquestra alemany, nebot de R. Strauss.
Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà, entre d’…
Øivin Fjeldstad
Música
Director d’orquestra noruec.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’Oslo S’…
Dominique Visse
Música
Contratenor francès.
A tretze anys formà part del cor de Notre-Dame de París i posteriorment estudià flauta i orgue al Conservatori de Versalles Rebé classes de cant d’A Deller i R Jacobs del 1976 al 1978, any que fundà el Conjunt Clément Janequin, amb el qual s’especialitzà en música antiga Com a cantant d’òpera, debutà a Tourcoing amb La coronatione di Poppea 1982 i posteriorment interpretà obres de MA Charpentier, ChW Gluck, GF Händel, F Cavalli o JA Hasse en diversos teatres europeus, i també d’autors contemporanis LBerio Colla borà en diversos enregistraments i representacions dirigits per R Jacobs, i…
Teresa Stich-Randall
Música
Soprano nord-americana.
Estudià a l’Escola de Música de Hartford i posteriorment es graduà a la Universitat de Columbia Nova York El 1949 enregistrà la part de Sacerdotessa en la gravació d’ Aïda dirigida per A Toscanini, amb qui un any més tard també gravà Falstaff El 1951 debutà a Florència amb Oberon Weber i el 1952 ho feu amb La Traviata a l’Òpera de Viena, on reaparegué en temporades successives Entre el 1953 i el 1971 participà en diverses representacions al Festival d’Ais de Provença, on es destacà principalment en òperes de WA Mozart L’any 1961 debutà amb el personatge de Fiordiligi Così fan…