Resultats de la cerca

Començà a jugar al CE Torrelavit, passà a les categories inferiors del CE Noia, i jugà al CP Vilafranca durant el darrer any de júnior En categoria absoluta, jugà tres anys a l’HC Piera, tres al CP Flix, tres a l’HC Blanes i, finalment, la temporada 2004-05, fitxà pel CE Noia Fou campió de la Copa del Rei 2001, 2008, el primer cop amb el Blanes Fou internacional absolut amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals guanyà el Torneig Mundial de Montreux, a Suïssa

Fou un dels pioners en la pràctica del bàsquet i jugà a la UE de Sants de Barcelona En acabar els estudis tornà a Valls, on organitzà, juntament amb alguns companys, la Penya Els Ben Forjats, primer club de bàsquet de la població Hi jugà fins el 1936, en les competicions locals i comarcals que s’organitzaven a Tarragona L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Fou jugador, directiu i president 1952-58 del Sant Andreu Destacà per la seva dedicació a la Federació Catalana de Futbol En fou membre del comitè tècnic, vocal 1961-63 i vicepresident 1973-75 abans de ser-ne president 1975-89, en ser reelegit diverses vegades També fou membre de la comissió rectora de la Mutualitat de Futbolistes Espanyols 1978-85, del Comitè Organitzador de la Copa del Món d’Espanya 1982 i delegat de la seu de Barcelona d’aquest esdeveniment

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení català Al principi de la dècada de 1930 formà part del Club Femení i d’Esports Fou dues vegades campiona d’Espanya de llançament de disc 1933, 1935, prova en la qual establí el rècord de Catalunya 1931 També es proclamà campiona de Catalunya de llançament de javelina 1935

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie 2010, Un…

El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música, organitzà…

Juntament amb la seva mare Teresa Toda, fundà la congregació de carmelitanes teresianes de Sant Josep a Barcelona el 1878 Foren dirigides pel bisbe d’Urgell Josep Caixal i pel carmelità Agustí Verdura Des del 1962 hi ha incoat el procés de beatificació de Teresa Guasch

Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten  La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa  1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del…

Vida i obra Impressor d’ofici Coincidí al Diario de Ibiza  amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estreta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a El Obrero Balear  1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’ El Pitiuso  1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El…

Llicenciat en història, s’inicià com a periodista a la premsa local de Badalona i posteriorment treballà als diaris  Avui  1987-90 i El Observador El 1995 entrà a Ràdio Barcelona , on treballà com a guionista del programa humorístic El terrat , dirigit per Andreu Buenafuente , amb el qual continuà collaborant posteriorment en diversos programes de Televisió de Catalunya , a partir de l’any 1995 Columnista del diari La Vanguardia , és un dels principals impulsors i collaboradors del diari Ara , publicat des del novembre del 2010 En 1997-2000 s’emeté Malalts de tele , el primer programa dirigit…