Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
tigrinya
Lingüística i sociolingüística
Llengua etiòpica, de la família afroasiàtica, que ve a ésser una forma evolucionada del gueez.
És parlada al nord d’Etiòpia, especialment a la regió de Tigre i a Eritrea, per un total de més de 500000 individus, de religió cristiana Llengua poc escrita, hom en recollí la tradició oral a la fi del s XIX
llengües semítiques
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què ha estat designat, a partir de la segona meitat del segle XVIII, el conjunt de llengües parlades pels pobles semites.
Formen, juntament amb el berber, el cuixític i el txadià, la família de llengües afroasiàtiques o camitosemítiques Hom hi distingeix tres subgrups el septentrional central, el meridional central i el meridional perifèric, aquest darrer amb dues branques, l’aràbiga meridional i l’etiòpica Al grup septentrional central, corresponen, a l’estadi antic, el cananeu, l’ugarític i l’amorreu a l’estadi mitjà, el fenici, l’hebreu, el moabita i l’antic arameu, aquest darrer amb dos subgrups, l’occidental llengua dels documents de Zenǧirli, llengua dels papirs d’Elefantina, arameu bíblic, palmirè,…
alfabet etiòpic

Alfabet etiòpic
©
Escriptura i paleografia
Alfabet propi de les llengües etiòpiques Creada per al gueez, aquesta escriptura fou adoptada després per l’amhàric.
Pot ésser datada del s III ençà, i deriva de l’escriptura sabea del sud d’Aràbia És escrit d’esquerra a dreta, i consta de vint-i-sis consonants vint-i-quatre de manllevades a l’escriptura sabea i dues de creació pròpia, cadascuna de les quals pren formes diferents en ésser-li unit un dels set sons vocàlics
El poblament humà dels deserts i subdeserts càlids
Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…