Resultats de la cerca

Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la guerra de 1936-39…

Ordenat de sacerdot el 1959, es llicencià en psicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica i en teologia a l’Institut Catòlic de Lió França Fou professor de teologia i de ciències socials a la Universitat Catòlica de Lima i consiliari nacional de la Unió d’Estudiants Catòlics És considerat el pare de la teologia de l’alliberament El seu llibre Teología de la liberación 1971 recull una conferència que pronuncià el 1968, en la qual propugnava el pas d’una teologia del desenvolupament a una teologia de l’alliberament Entre les seves obres destaquen també La fuerza histórica de los…

Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre  Idea de ciencia desde la teoría del cierre…

Doctorat a Roma 1900, anà a Madrid 1903 i s’hi naturalitzà espanyol 1904 Fou cap del servei central de desinfecció i de la secció de parasitologia de l’Instituto Nacional de Higiene Dirigí la lluita contra les malalties transmissibles a Guinea 1909 i contra el paludisme 1920, particularment al delta de l’Ebre Fou catedràtic de parasitologia i patologia tropical a la Universitat de Madrid 1911 Elegit diputat a les Corts Constituents de la República 1931, s’exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 a França, l’Argentina i Cuba És autor, entre molts altres treballs, de Manual de las…

Vinculat des del 1926 al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, el 1929 fou campió de Catalunya de iols i subcampió d’Espanya en vuit amb timoner Presidí la Federació Espanyola de Rem 1934 i la federació catalana 1966-67, així com el RCMB 1976-78, que posteriorment el nomenà president d’honor Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Formà part del Larios Associació d’Atletisme i del FC Barcelona Guanyà set Campionats de Catalunya de salt d’alçada a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1993-96 i quatre en pista coberta 1992, 1993, 1995, 1997 També guanyà quatre Campionats d’Espanya a l’aire lliure 1985, 1986, 1989, 1994 i quatre en pista coberta 1985, 1989, 1993, 1997 Aconseguí la medalla de plata en el Campionat Iberoamericà de l’Havana 1986 i en el de Sevilla 1992, i la medalla de bronze en el de Manaus 1990 S’adjudicà també la medalla de plata en els Jocs Mediterranis de Narbona 1993 Participà en els Jocs Olímpics de…

Cop del general Gustavo Rojas Pinilla a Colòmbia

El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana  i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca  i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad  1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca  Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció regular denominada…